ELS VALORS DE BROMERA

L'editorial, amb seu a Alzira, va celebrar ahir els vint-i-cinc anys a Barcelona

Edicions Bromera va celebrar ahir al Palau Robert de Barcelona els seus vint-i-cinc anys d'existència, amb autors, editors i gent de la cultura, presidits pel conseller Ferran Mascarell. L'editorial d'Alzira s'ha caracteritzat per un ferm compromís cultural i pedagògic i no ha parat de créixer i de consolidar-se. Avui té un catàleg de més de 1.200 títols, aplegats en quaranta col·leccions de tots els gèneres.

Bromera ha aconseguit de formar un catàleg que equilibra autors locals i internacionals. Hi ha cinc premis Nobel de literatura: Dario Fo, Naguid Mahfuz, Herta Müller, Orhan Pamuk i Harold Pinter; i noms com John Banville, John Connolly, Frank McCourt, Cees Nooteboom, i Pasqual Alapont, Joan Francesc Mira, Joan Pons, Màrius Serra, Isabel-Clara Simó, Josep Lozano, Silvestre Vilaplana...

Josep Gregori, fundador de la casa, diu que el catàleg de Bromera revela una acurada atenció als autors. 'Nosaltres sempre diem que no publiquem llibres, sinó que publiquem autors; ens agrada acompanyar-los.' Gregori va començar el 1986 amb un capital que tot just li permetia d'editar tres o quatre títols. Però la fortuna li va somriure i la primera novel·la que va publicar, 'L'últim roder' de Josep Franco, va interessar el públic fins al punt d'esdevenir el primer 'best-seller' de Bromera: avui se n'han fet més de trenta-dues edicions i se n'han venut més de 75.000 exemplars. 

'L'ultim roder' va mantenir viva l'empresa, que es va anar fent gran de mica en mica, amb un catàleg ple d'interès i d'intencions en literatura per a adults, en literatura infantil i juvenil, un dels motors de la casa, i en llibres de text. 'Vam nàixer d'una manera molt modesta, diu Gregori, però amb un gran capital: la voluntat de fer una aportació a la cultura del País Valencià i amb moltes ganes de treballar. I crec que hem contribuït a la normalització lingüística i literària amb un fons potent, normalitzat, d'ací i de fora.' Aquesta comesa encara té més mèrit, si tenim en compte les dificultats del mercat valencià: 'El País Valencià té un mercat de llibre feble, pel baix índex de lectura (un 2% de lectors adults en català) i per la dificultat de l'ensenyament en català.'

Bromera és forta en llibre de text, però ara, amb el decret d'ensenyament trilingüe a punt, i amb la pràctica eliminació d'Escola Valenciana (un moviment important que ha anat sumant èxits fins a aconseguir el 30% de l'escolarització en valencià: el motiu de fons del decret és precisament frenar aquest moviment),  Bromera ha de pensar en unes altres vies. Per exemple, no descarta de publicar en anglès.

Avui Bromera té un equip d'una quarantena de persones, joves, que no superen els trenta-cinc anys de mitjana. Josep Gregori continua essent el president de l'empresa; Joan A. Llinares fa pocs mesos que ha assumit el càrrec de director gerent; Joan Carles Girbés és el director de publicacions i Bernat Bataller, el director comercial.

La independència dels grans grups és la raó de ser de Bromera, una empresa valenta a l'hora d'assumir les noves tecnologies editorials: va ser una de les primeres editores de tenir web pròpia, molt completa i actualitzada diàriament, i va constituir, amb les editorials Cossetània i Angle, la primera plataforma de llibres electrònics en català, Edi.cat. Amb aquestes editorials independents i amb algunes més, ha bastit la Xarxa de Llibres i el segell de butxaca Portàtil, que es va presentar fa unes poques setmanes. 

Gregori parla d'un altre fonament de l'editorial: 'Nosaltres no hem volgut mai establir fronteres. Compartim una cultura i una llengua que també ha de ser un mercat. I el dels escriptors és un dels sectors que accepta amb més naturalitat de publicar en tots els territoris de l'àmbit lingüístic.' Li demanem si, amb les noves tecnologies i internet, Bromera deixarà de ser perifèrica. Gregori és rotund: 'Nosaltres no ens hem sentit mai perifèrics. Nosaltres fem llibres, aquesta és la cosa més important, tant se val on tinguem la seu.' I l'editor, Joan Carles Girbés, rebla: 'La perifèria és més mental que real.'

Bromera es caracteritza pel seu compromís social i per la voluntat de potenciar uns valors. És així que va constituir la Fundació Bromera per fomentar la lectura en català, que té la revista L'Illa (que edita 45.000 exemplars) i que col·labora amb Escola Valenciana i amb Metges sense fronteres. 

Joan Llinares va fer una anàlisi de present i de futur: 'Avui vivim en una època molt complexa, immergits en una crisi que es pot aproximar, diuen, a la del 1929. No n'hem viscuda mai cap com aquesta. L'altre factor és la crisi tecnològica, pròpia del llibre, de les eines que afecten directament el llibre: de com el llibre ha de trobar-se a internet, en les plataformes digitals… Són fites molt complexes, però afortunadament Bromera té un camí a recórrer, i puc dir que en l'àmbit de la distribució ens mantenim.'

Notícia publicada a Vilaweb

Des de l'Associació Brot de Cultura volem felicitar l'editorial Bromera pels 25 anys de treball incansable i encoratjar-la a continuar treballant per la nostra cultura. La generació dels joves valencians s'ha criat amb els llibres de Bromera. Gràcies!

ROCKSERRAT 2011

Agafeu paper i llapis. Properament anunciarem la data en què celebrarem el Rockserrat 2011. Les possibles dates són el 22 de juliol, o el 5 o el 12 d'agost. Estigueu atents!

"TRAU LA LLENGUA" FA OLOR DE CASTELLÀ

En el programa Trau la llengua emés per Canal 9 diumenge 5 de juny del 2011 a les nou i quaranta minuts de la nit, ens varen voler fer creure que, en valencià, els vocables “nuvolet” i “palometa” són sinònims. Això és completament fals. És un intent deplorable —un més— per part de la nostra televisió autonòmica de voler incrustar en el valencià una paraula castellana fent-nos creure que és genuïna. Considere lamentable que la televisió pública valenciana, que hauria de defendre i potenciar el nostre lèxic genuí i ajudar a què cada vegada es parle un valencià més autèntic i més digne, contribuïsca a empobrir i castellanitzar la nostra llengua. Lamentable i vergonyós.

Per a denominar el refresc que es fa posant a l'aigua (si és fresca, millor) una miqueta d'un aiguardent —generalment dolç i anisat— el qual, quan entra en contacte amb aquesta, l'enterbolix i fa que prenga l'aspecte d'un núvol, el valencians emprem la paraula nuvolet, denominació molt clara i molt expressiva que no necessita cap explicació. Per als valencians, una palometa és un insecte lepidòpter, no una beguda.

En el capítol de la telenovel·la L'alqueria Blanca que va emetre Canal 9 diumenge 21 d'octubre del 2007 a la nit, hi ha un moment en què un personatge li demana a Cento, el cambrer del bar del poble, “una paloma” i Cento li pregunta, fent brometa, “¿que vole o que no vole?”. Després es veu com el cambrer té en les mans una botella d'aiguardent. És evident que el que el personatge en qüestió demanava era un nuvolet. En castellà, eixe refresc es diu una paloma, probablement perquè l'enterboliment que es produïx quan entra en contacte l'aiguardent amb l'aigua recorda un colom blanc volant. Ja sabem que, en castellà, un colom es diu una paloma. Els catalans, a aquesta beguda, l'anomenen marsinada, vocable que podem trobar en el DOPV. Però la denominació popular valenciana, ben viva encara, és i ha sigut sempre nuvolet.

El 23 d'octubre del 2007 es va parlar del mot nuvolet en la llista Migjorn i Joan Carles Martí i Casanova —gran coneixedor dels parlars valencians més meridionals— ens va informar que la beguda en qüestió és molt popular a Elx i ens va aportar l'havanera que transcric a continuació.

De l'aigua dolça venim

de fer-mos un nugolet,

d'eixa que cau a la séquia

que mos duu el Sansanet.

No begues molt, que te pot fer mal

i el nugolet

se te'n pot pujar al cap.

I afegia Joan Carles Martí: “[...] tots els 14 d'agost, a Elx, celebrem El Dia del Nugolet al qual quedeu tots convidats. A la porta de l'Oficina de Turisme teniu aquest beuratge tradicional debades i abundós i a la vostra disposició”.

La grafia nugolet reflectix la pronúncia popular d'eixa paraula, no únicament elxana, sinó de la immensa majoria de valencians.

En el Diccionario de uso del español de María Moliner trobem que la setena accepció de la paraula paloma és: “Bebida compuesta de agua y aguardiente anisado”. També s'usa en castellà, amb el mateix significat, el diminutiu palomita.

No hi ha cap diccionari valencià o català, antic o modern, que assigne el significat definit a les paraules paloma o palometa, excepte el diccionari del SALT 3 que en la sisena accepció de l'entrada palometa diu: “Beguda elaborada amb aigua i anís o cassalla.” Trist paperot el d'aquest diccionari —i el de Canal 9—: actuar com a cavall de Troia per a introduir de manera subreptícia en la nostra llengua castellanismes innecessaris.

Només em resta afegir que si en lloc d'afegir-li a l'aigua una miqueta d'aiguardent se li n'afig una bona quantitat, en eixe cas el refresc rep, per raons obvies, el nom de tempesta.

Tenim un poble creatiu i enginyós que inventa noms propis i adequats per a cada cosa, ¿quina necessitat tenim d'adoptar els de la llengua veïna?

En el mateix programa, el presentador va dir “fa olor a cervesa” en lloc de “fa olor de cervesa”. Cal aclarir-li al senyor Eugeni Alemany que els valencians podem posar-nos —si ens abellix— camises de flors, però mai de la vida “camises a flors”.

A Benassal, en la Font d'en Segures, per a expressar la idea que l'aigua li havia fet bon profit, li havia provat, li havia anat bé, va dir “l'aigua clara se m'ha sentat molt bé”. No cal fer cap comentari.

En un programa anterior —el que parlava de peixos— va usar el verb “caure” com a pronominal, que és un castellanisme flagrant.

Espere que ningú m'acuse de ser negatiu ni de ser destructiu. El programa Trau la llengua és francament bo. Està ben fet i ensenya coses interessants. És un programa fet en valencià i sobre el valencià. Però tot açò no cal lloar-ho. La televisió autonòmica valenciana es va crear —entre altres motius— precisament per a fomentar, defendre, potenciar i dignificar el valencià. Fer programes com Trau la llengua és la seua obligació. I fer programes bons i ben fets també és la seua obligació. Precisament per això paguem tots els valencians del nostres imposts el pressupost de RTVV, per a poder veure programes de qualitat i en valencià.

Eugeni S. Reig

Article publicat a  L'Avui

NO A LES RETALLADES, SÍ AL VALENCIÀ

Desenes de milers de manifestants (30.000 segons l'organització, 5.000 segons la policia) han marxat aquest dissabte a la tarda pel centre de València per dir "Sí al valencià" i rebutjar el nou model educatiu presentat per la Generalitat valenciana, que elimina l'ensenyament en valencià i imposa una línia única trilingüe. La plaça de la Mare de Déu de València va tornar a omplir-se de gom a gom en aquesta convocatòria de la Plataforma per l'Ensenyament Públic, la segona en menys de 10 dies que treu milers de persones al carrer contra el nou decret del govern valencià, després de les convocatòries d'Escola Valenciana de la setmana passada. Entitats, partits polítics, sindicats d'ensenyament, associacions, estudiants, professors i famílies han repetit doncs el clam contra el model que impulsa la Conselleria d'Educació amb Font de Mora al capdavant. La marxa, convocada abans de les eleccions, volia ser una protesta contra les retallades de pressupost a l'ensenyament valencià, però el nou decret anunciat per Educació l'ha transformat en una crítica global contra el model educatiu valencià i la política lingüística del govern Camps.
 

 

Ho ha explicat la portaveu de la Plataforma, Maria José Navarro, que ha dit que tant la reducció pressupostària com l'eliminació de l'ensenyament en valencià fan inviable el nou model que proposa la Generalitat. Segons Navarro "caldria un equip de professors formats en anglès que no existeix. A hores d'ara els alumnes de cinc anys no fan anglès, com deurien, perquè la conselleria no subministra mestres preparats en aquesta llengua. Llavors, com impartiran el 33% de les matèries en anglès en tots els cursos si no poden arribar al mínim ara mateix?".

El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha recordat que en l'elaboració del nou model educatiu valencià no s'ha consultat els experts en la matèria. Prova d'això és la posició de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), que agrupa les facultats de filologia catalana de les universitats de València, Alacant i la Jaume I de Castelló, que ha demanat la retirada del decret i ha recordat que el model actual s'ha consolidat els darrers 25 anys; desballestar-lo, considera l'IIFV, seria "un pas enrere".

En la mateixa línia, l'Associació d'Inspectors d'Educació del País Valencià ha fet públic que s'oposa al decret perquè no es fonamenta en cap metodologia rigorosa sinó que té el seu punt de partida en un "plantejament demagògic" que no té en compte els resultats de l'actual model educatiu. L'entitat recorda que els programes actuals de les línies en valencià (PIL i PIP) han demostrat que donen resultats acadèmicament superiors a les línies on el valencià no n'és la llengua vehicular. Així el valencià no només "no és un problema per als alumnes, sinó que és condició necessària per a l'excel·lència".

De fet, un informe de l'Institut Valencià d'Avaluació i Qualitat Educativa -ens de la Generalitat- admetia en al seu informe de 2005 que els alumnes dels programes educatius de les línies en valencià van obtenir millors resultats acadèmics que els de les línies que no ho eren. Els alumnes fins i tot es van demostrar més competents en anglès i en castellà que els de les línies castellanes.

Per tot plegat Moreno ha demanat diàleg a la Conselleria i ha reafirmat la necessitat de disposar d'un sistema plurilingüe "consensuat, elaborat per experts i amb el valencià com a llengua central que ha de dur a l'anglès". Escola Valenciana ha remès una carta al president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, recordant-li la contradicció que hi ha entre els objectius del nou model que proposa i els resultats que obtindria d'aplicar-se.

Els convocants han insistit en demanar diàleg a l'administració valenciana.

Notícia publicada a Racó Català.

MONOLINGÜISME PER DECRET

Diguem-ho clar: la proposta de decret del Govern Valencià del PP no és promoure el plurilingüisme. La finalitat és just la contrària: el monolingüisme castellà per defecte. Això sí, disfressat de modernitat, amb molt de bombo per a l'anglès. L'embolcall és fashion; el contingut, enverinat. Vegem per què.

En primer lloc, l’única llengua en què s'ha difós la proposta de decret ja dóna una pista de com aniran la resta de coses: només en castellà. No he vist enlloc la versió en català, ni tampoc en anglès. Però el contingut encara és molt pitjor. En el preàmbul s'afirma literalment que “els programes d'educació bilingüe [...] han permès donar una empenta a l'ensenyament del valencià [...] però les circumstàncies socials, polítiques i econòmiques [...] obliguen a superar un model actual que no sempre garanteix la presència equilibrada de les llengües oficials”. És a dir, com que s'ha avançat massa en l'ensenyament del català ara toca redreçar l’anomalia i recuperar la supremacia del castellà.

Una altra novetat és la introducció de l'exempció de l'assignatura de valencià al territori de predomini lingüístic valencià. Fins ara qualsevol pare o mare la podia demanar en el territori de predomini lingüístic castellà. Ara també ho podrà fer en el de predomini valencià. I compte que no parlem de l'ensenyament en valencià sinó de valencià. Com s'explica, doncs, que un decret que pretén assegurar el plurilingüisme permeta eximir d'una assignatura i precisament de llengua? I per què sols d’una i no del castellà i l’anglès?

L'article 2.6 recull una altra de les regulacions més perilloses: “la llengua materna predominant entre l'alumnat en què es vehicularan els àmbits d'actuació en l'educació infantil la determinarà la Conselleria [...] després que en cada centre docent es faça una consulta de caràcter orientatiu i no vinculant a tots els pares, mares o tutors". És a dir, que la Conselleria s'atorga el dret a decidir la llengua en què s'ha d'impartir la docència en cada centre, això sí, en funció de la “llengua materna” i no del territori.

Aquestes previsions tenen uns resultats ben clars si les combinem, per exemple, amb les de l'article 7, on es regula que “el professorat emprarà en l'aula la llengua materna predominant entre l'alumnat [...] si bé haurà de tenir en compte la llengua de l'entorn social”. Notem que en aquest cas, com en l'article 2.6, ja no parla de predomini lingüístic sinó de “llengua de l'entorn social”, un concepte nou que fins ara no s'havia fet servir en cap norma legal. L'aplicació d'aquests preceptes a València, Alacant, Elx i les seues conurbacions poden significar l’eliminació del valencià en qualsevol dels seus col·legis.

I, per rematar-ho, mai més ben dit, cal parar esment al pervers sistema de distribució de la llengua vehicular en les matèries. Les socials, la història i la natura, en valencià. Les matemàtiques, les tecnologies, la física i la química, en castellà. La resta de matèries les determinarà el Consell Escolar mitjançant un projecte lingüístic de centre, però serà la Conselleria qui finalment l'ha d'“autoritzar o aprovar”.

I on queda la introducció de l'anglès en les matèries del suposat subject matter del decret? S'hi preveuen dos programes: el plurilingüe inicial i l’avançat. Doncs bé, en l'inicial l'única assignatura en anglès és la d’anglès i en l'avançat, on es puga: les matèries que no s'han d'impartir obligatòriament en castellà o en valencià.

Clar i català: el Govern valencià pretén vendre l’embolcall cool i fashion del plurilingüisme equilibrat valencià-castellà-anglès al 33 %. Però, de plurilingüisme, ni mitja paraula. L’anglès fa de cirereta plurilingüe: justifica el rètol però ni hi té presència clara ni sobretot mitjans per a impartir-lo. La resta del “plurilingüisme equilibrat” es resol així: eximir de l'estudi del valencià (sols del valencià) amb la simple petició dels pares; substituir el concepte de predomini lingüístic territorial pel nou de “llengua de l'entorn social”; control decisori i directe de la Conselleria centre a centre i una curiosa fixació dirigista en les matèries que indica cap a on ens vol portar: les considerades socialment més rellevants, en castellà; i la resta, si l'entorn social i la Conselleria ho permeten, es podran fer en valencià. I, si no, també en castellà. Tres llengües en equilibri plurilingüe? ¡Una, grande y libre!

Alfons Esteve

Article publicat en El Temps, núm. 1409, de 14 de juny de 2011.

Alfons Esteve i Gòmez (Xàtiva, 1968) és llicenciat en Dret. Ha estat assessor lingüístic i tècnic jurídic de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana. Actualment és cap tècnic del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i membre de la Comissió d'Experts de l'Observatori de la Llengua Catalana. Autor de nombrosos articles, treballs i conferències sobre drets lingüístics, i coautor dels llibres: Guia pràctica de drets lingüístics al País Valencià; El nom, la unitat i la normalitat: informe sobre el reconeixement del català com a llengua oficial i pròpia del País Valencià i Drets cap a la normalitat: Propostes per a una política lingüística eficaç i factible al País Valencià.

PER UN ESNSENYAMENT PÚBLIC, DE QUALITAT I EN VALENCIÀ

Elx canviarà el nom en valencià dels equipaments culturals al castellà

El fet que es digui Gran Teatre, que passarà a anomenar-se Gran Teatro, implica una "càrrega ideològica", segons el diari 'Abc'

El PP governarà a partir de dissabte el municipi d'Elx i la política lingüística serà una de les seves prioritats. Això significarà que equipaments culturals com l'Escorxador o el Gran Teatre passaran a tenir el nom en castellà: Gran Teatro i un altre nom que encara no han determinat per l'Escorxador.

Segons el diari Abc, el nou govern pretén així treure “la càrrega ideològica” de la seva oferta cultural. Això sí, ho faran des del “principi d'austeritat”. El diari explica que l'àrea de Cultura de l'Ajuntament estava regida per l'edil de Compromís Àngels Candela i que hi havia impregnat “un cert nacionalisme catalanista”.

Tanmateix, el diari recorda que aquesta regidora havia demanat ajuda econòmica a Josep-Lluís Carod-Rovira, aleshores vicepresident de la Generalitat, per finançar una campanya del valencià al municipi. A més, el PP havia presentat durant l'anterior legislatura per instar a la Generalitat a eliminar del portal culturcat.cat les referències al Misteri d'Elx com un element dels Països Catalans.

Font: Diari ARA.cat

Mobilitzacions per l'ensenyament en valencià

Escolavalenciana.com // Escola Valenciana convoca a la comunitat educativa, partits polítics i entitats cíviques a una trobada el proper dijous per tancar un calendari de mobilitzacions. Dissabte Escola convida a assistir de forma massiva a les Trobades d'Escoles en Valencià d'Ibi i Relleu i proposa tres grans concentracions a València, Alacant i Castelló el proper 9 de juny, coincidint amb la sessió de constitució de les Corts. Vicent Moreno: “Un nou model educatiu requereix d'un gran consens, com el que es va generar amb la Llei d'Ús i Ensenyament fa 27 anys, que no va tenir cap vot en contra a les Corts Valencianes”.

"Les línies en valencià garanteixen l'aprenentatge de castellà, anglés i valencià, l'únic motiu per suprimir-les és polític", ha destacat Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana. Moreno ha destacat que "igualar en hores el valencià i castellà només provocarà alumnes monolingües pel simple motiu que a la societat les dues llengües no tenen la mateixa presència, en tant l'anglés ja hi ha experiencies d'incrementar-lo partint del model d'ensenyament en valencià".

Escola Valenciana ha destacat que eliminar les línies en valencià és condemnar-lo a la desaparició en un termini de 20 anys. Per tot això l'entitat cívica ha anunciat que ha convocat pel proper dijous una reunió de consens amb agents polítics, educatius i socials amb l'objecte d'oferir una resposta contundent i unitària.

L'entitat cívica preveu iniciar les mobilitzacions aquest dissabte aprofitant la celebració de les dues darreres Trobades d'Escoles en Valencià a Ibi i Relleu. A més, dijous es presentarà un manifest de consens per buscar adhesions a tots els nivells. A partir de dilluns es preveuen accions enfocades a la societat en general i als centres educatius, que tindran la setmana que ve el seu punt culminant amb la convocatòria tres grans concentracions a València, Alacant i Castelló el proper 9 de juny, coincidint amb la sessió de constitució de les Corts.

Escola Valenciana ha afirmat que Camps fa una declaració d'intencions suprimint les línies en valencià, escorant-se cap a postures de radicalitat. L'entitat cívica ha recordat que "els models educatius s'han de tractar des del consens, des de l'experiència pedagògica". "Nosaltres hem presentat un model que té el suport d'universitats, sindicats i centres educatius, ells presenten un model després de les eleccions, en solitari, sense cap intenció de consens, sense cap suport de cap organisme educatiu".

L'entitat cívica ha recordat el contrast respecte a l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià que va ser aprovada fa 27 anys sense cap vot en contra.