EL LLIBRE EN VALENCIÀ DE LA SETMANA (I)

HISTÒRIA (EMPÍRICA) DEL BLAVERISME, PER CARLES FENOLLOSA

EL GAV TRACTÀ DE BOICOTEJAR LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE. FOTO: RICARD TRIVIÑO.

Fa pocs mesos alguns "demòcrates-de-tota-la-vida" en rebentaren la presentació a la FNAC, segurament indignats amb el seu autor. I més que ho haurien estat si l’hagueren llegit, perquè 'Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana' (Afers, 2011), estripa el moviment blaver amb una fredor acadèmica incontestable. És la història del blaverisme com no s’havia contat encara. 

SÍ, JO EN DIC "ESPANYOL"

Quan faig referència a l'idioma, en dic 'espanyol'. I a vegades també en dic 'castellà'. Perquè aquesta —com moltes altres llengües— té més d'un nom. Quan algú diu que parla andalús, s'està referint al mateix idioma. I en alguns lloc de l'Amèrica central li diuen 'castilla'. I ningú no s'enganya; tothom sap de quina llengua parla, tant amb un nom com amb un altre.

I jo li dic espanyol perquè és com li diuen els espanyols, fins i tot, en la seua constitució que —de moment— ens afecta i molt. I si ells volen dir-li espanyol, qui sóc jo per negar-m'hi? L'espanyol és la llengua dels castellans igual com Espanya és la nació dels castellans. I —tot i que no els conec tots, i no voldria ser massa prejudiciós— diria que en conjunt, és l'únic idioma que els espanyols volen i que són capaços de reconéixer com a propi.

I ja sé que —per terra, mar i aire— ens diuen que tots som espanyols: ells, que ho són netament per origen i vocació, i també nosaltres —els que tenim unes altres llengües— que ho hem de ser per vocació libèrrima, derivada —això sí— del just dret de conquesta. No diré que no vulguen que siguem espanyols. Sí que ho volen, però només en la mesura en què renunciem a ser qui som i ens avinguem a ser uns castellans de segona divisió. No oblidem que ells són el poble que ha encunyat conceptes com el de 'puresa de sang', o el d''hidalgo' que significa 'hijo de algo', suggerint que tots els altres, els que no són castellans vells no són fills de res que puga meréixer un nom propi.

És ben evident com organitzen ells les seues divisions de ciutadans. N'hi ha de primera, com —per exemple— les tres famílies que —a Catalunya— exigeixen l'opció els seus fills s'escolaritzen en la seua llengua materna: l'espanyol. El sistema judicial espanyol (que és el que —de moment— és vigent) els dóna la raó. I n'hi ha de segona, com —també per exemple— els milers de famílies valencianes que demanen l'escola en valencià per als seus fills. El sistema polític i judicial espanyol se'ls pixa damunt. I se'n riu. I —si voleu— proveu de queixar-vos-en al Síndic de Greuges. Milers de famílies valencianes són un zero a l'esquerra al costat de tres famílies d'espanyols de veritat; dels que parlen espanyol.

Algú necessita més proves que no ens consideren tan espanyols com ells mateixos? Si el que volen dir és que volen els nostres diners, que els necessiten per a poder seguir jugant a ser rics i moderns, que ens volen súbdits i no conciutadans, doncs que ho diguen així. El que ens imposen és un sistema ben conegut al llarg de la història. Se'n diu colonialisme. I —tal com ells ho expliquen quan no necessiten ser políticament correctes— es basa en el dret de conquesta.

Així que sí, jo li dic espanyol o castellà, a l'idioma. I en dic —amb absolut respecte— espanyols d'aquells que, tant si es proclamen “no-nacionalistes” com si no ho fan, identifiquen Espanya com la seua nació. I tant em fa com en diguen ells del meu idioma o del meu país, o si consideren que jo sóc un nacionalista, un idealista o un optimista consagrat. Només aspire a viure en un sistema polític i judicial que no em tracte com a escòria de segona categoria. Que no es burle cada dia de mi, de la meua gent, del meu poble i de la meua cultura, a través de funcionaris i polítics generosament pagats amb els nostres diners. I em sembla que això, en Espanya, és perfectament impossible.

Article de Ferran Suay publicat a De l'horta estant

EDUCACIÓ EN ESPANYOL PER A QUÈ?

Recentment, una tal Rocio Casanova ha demostrat, en una entrevista emesa per Canal 9 que Oscar Wilde tenia molta raó quan deia que "les opinions són com els culs; tothom en té una". I més encara, ha deixat ben clar que es poden tenir les dos coses -opinió i cul- al mateix lloc i aproximadament amb les mateixes funcions. 

I com que ella en té, d'opinió, i l'expressa, jo també vull fer-ho. I ho faig dient que portar les criatures a una línia educativa en espanyol és una xorrada que no serveix per a res. No serveix perquè l'espanyol és un idioma tan absolutament imposat i present en la societat valenciana, que els xiquets l'aprenen sense necessitat que ningú no els l'ensenye. Com a mostra, n'hi ha prou de fixar-nos en les cadenes de televisió. A l'àrea metropolitana de València, n'hi ha 36 que emeten exclusivament en espanyol, i només dos que ho fan (amb diferents proporcions) en espanyol i en valencià. El panorama és igual o pitjor si ens centrem en la ràdio, la premsa escrita o la publicitat. Com no han d'aprendre l'espanyol?

Conec una família que és bilingüe en dos idiomes, cap dels quals no és l'espanyol. A casa, per tant, les filles no l'escolten. I des que als valencians se'ns ha prohibit de veure TV3, els dibuixos animats els veuen en anglès. Poc de contacte, per tant, amb la llengua de l'imperi. Segurament molt menys del que tenen la major part dels infants valencians. Doncs bé, eixes xiquetes, als quatre anys ja estan capacitades per a entendre qualsevol missatge en espanyol, i fins i tot el parlen de manera entenedora.

Així doncs, perquè balafiar recursos en ensenyar un idioma que s'aprén gratuïtament i sense esmerçar-hi cap esforç deliberat? Les famílies valencianes farien bé (sobretot aquelles que no estan capacitades per a transmetre el valencià en l'àmbit familiar) de dur els fills a l'escola en valencià. Així -pel cap baix- els regalen un idioma més. I encara més, els eviten de caure en la penosa condició de ser individus tristament monolingües, i preparen els seus cervells per a una recepció més senzilla i exitosa de l'aprenentatge futur de noves llengües.

Què més volem? És evident que l'educació en valencià és un valor afegit i una manera de fer un ús racional dels recursos públics en l'educació. I -per si això fóra poc- escolaritzant-los en valencià evitarem -molt probablement- que algun d'ells acabe convertint-se en un fantotxe capaç d'expressar públicament segons quines opinions, el destrellat de les quals avergonyiria fins i tot alguns dels culs menys primmirats de la història. 

 

Article de Ferran Suay publicat a De l'horta estant

LA POLÍTICA DE L'ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA

La presidenta de l'AVL, Ascensió Figueres, ha presentat la dimissió perquè formarà part de la llista del Partit Popular per Castelló a les eleccions estatals del 20-N. La vinculació ideològica entre el PP i la institució reguladora, segons l'Estatut, del valencià és descaradament evident. Recordem el recorregut polític d'Ascensió Figueres sota les sigles i la ideologia del Partit Popular: Regidora a l'Ajuntament de Nules, diputada a la Diputació de Castelló i a les Corts Valencianes. Es tracta de la mateixa ideologia que ara pretén fulminar les línies educatives en valencià, les que millors resultats i coneixements en altres llengües donen!

La fins ara presidenta de l'AVL va estudiar Filologia Hispànica a la Universitat de València. El seu fitxatge com a encarregada de la institució normativa del valencià pretenia invisibilitzar que el valencià també és una filologia, que de més a més gaudeix d'una gran vitalitat al País Valencià. En efecte, són moltíssims els estudiosos llicenciats en Filologia Catalana que podrien haver presidit aquesta institució. Ara bé, la intenció era desmoralitzar, invisibilitzar i per descomptat mantenir un procés de substitució lingüística antiquíssim, tot i l'esforç conjunt de la societat valenciana organitzada en entitats i associacions com Escola Valenciana o Acció Cultural del País Valencià.

Ha estat aquesta la vertadera política de l'AVL, la del Partit Popular. No ha estat una Acadèmia científica i rigorosa com l'Institut d'Estudis Catalans. Valga recordar que, a més d'abonar debats estèrils, Alejandro Font de Mora, l'aleshores Conseller de Cultura (ara vicepresident de les Corts) va irrompre en la reunió de l'AVL que pretenia aprovar el dictamen que feia esment a la doble denominació de la llengua. Com si es tractara d'un colp d'estat, Font de Mora va impedir l'aprovació de tal dictamen. Aquest episodi tan greu per a la història de l'AVL i del País Valencià és suficient per entendre declaracions com les que va fer Ascensió Figueres fa uns dies (com a presidenta encara) en què afirmava que l'IEC se sentia per damunt de l'AVL. És que, expresidenta, l'Acadèmia no treballa decididament en la direcció de la normalització lingüística! 

I un exemple més de la política de l'Acadèmia és que la seua presidenta afirme que "podem parlar del conflicte lingüístic com a història passada”. A cas el valencià està normalitzat al País Valencià? És la llengua dels polítics, dels metges, dels funcionaris, dels jutges...? Continuarà sent el valencià la llengua de l'escola? Eixe és el vertader conflicte lingüístic, Sr. Figueres. El problema no era si valencià o català, el problema era i continua sent si valencià o castellà. I mentre ens debatíem entre la vida i la mort per la doble denominació i per la unitat o no de la llengua, el castellà ha anat guanyant terreny social al valencià. Això mateix és la política de què parlem, la de l'AVL o la del PP, tant se val.

Ferran Campos i Climent

AUSIÀS MARCH, DE GANDIA A MERCURI

L'astrofísic nord-americà David Morrison explica per què va batejar un cràter d'aquell planeta amb el nom del poeta, el 1979.

Al final del setembre proppassat el periodista Xavier Aliaga va signar un article al Quadern del País parlant del bateig d'un dels principals cràters de Mercuri, de setanta quilòmetres de diàmetre, amb el nom del poeta Ausiàs March. Aliaga hi explicava que el mes d'abril d'enguany el president de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte, s'havia adonat casualment d'aquesta circumstància i que n'havia parlat amb Enric Marco, del Departament d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i autor del bloc Pols d'estels. Cercant a l'hemeroteca i a internet van arribar a una data, el 1979, i a un nom, l'astrofísic nord-americà David Morrison. Hi hem parlat i ens ha explicat com va ser tot plegat.

David Morrison, ex-alt càrrec d'uns quants departaments de la NASA i director del Carl Sagan Center for Study of Life in the Universe del SETI Institute, explica que era el responsable del grup de treball sobre la nomenclatura del sistema solar a la Unió Astronòmica Internacional quan la sonda Mariner 10 de la NASA va obtenir les primeres fotografies bones de la superfície de Mercuri, entre el 1974 i el 1975. 'La principal categoria d'elements orogràfics a què calia posar nom a Mercuri eren els cràters d'impactes de meteorit. Vam considerar tot un ventall de possibilitats per als noms, des de grans astrònoms fins a ocells. Als mapes de la Lluna i de Mart s'homenatja astrònoms i científics, i vaig defensar de trencar aquella tradició i batejar els principals cràters de Mercuri amb personatges del món de les arts i la literatura: autors, pintors, escultors, poetes, arquitectes, etc.'

D'aquest àmbit concret, matisa Morrison, el grup de treball que dirigia no en tenia prou coneixement, 'sobretot des d'una perspectiva mundial': 'Per això vam consultar obres de referència i investigadors d'universitats per a elaborar una possible llista de noms.'

EL 1979 el grup dirigit per Morrison va aprovar la incorporació del nom d'Ausiàs March a la llista, però no li ve al cap a proposta de qui: 'No recordo qui va suggerir Ausiàs March, però tots al grup vam reconèixer que seria una bona proposta, com a escriptor capdavanter en llengua catalana.'

A banda el poeta de Gandia, repassant la llista de cràters de Mercuri també es pot trobar el nom d'un altre artista del nostre país de renom internacional: el del pintor Salvador Dalí.

Article de Martí Crespo publicat a Vilaweb

DIADA NACIONAL DEL PAÍS VALENCIÀ

Bona diada nacional del País Valencià! Hui es commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238. I també és la diada valenciana dels enamorats: Sant Dionís.

SOM PAÍS VALENCIÀ, VOLEM DECIDIR

MANIFEST 9 D’OCTUBRE 2011

Aquest 9 d'octubre arriba en el marc de la més profunda crisi econòmica i política des de la transició, una crisi global del capitalisme financer que posa en evidència les contradiccions d’un sistema que es fonamenta en l’acumulació de la riquesa mundial per un grup cada vegada més reduït de persones, mentre que la immensa majoria de la gent veu deteriorades les seues condicions de vida.

Arribats ací no volem que decidesquen per nosaltres: tenim identitat pròpia, llengua, territori, persones que viuen i moren en aquest País Valencià i, per tant, volem decidir.

Sí, volem decidir:

- Noves normes amb l'objectiu de garantir un ordre econòmic i social equitatiu. No és just que la pretesa solució a la crisi es plantege al dictat dels interessos del neoliberalisme més depredador i s’ataquen els fonaments dels drets laborals i socials més bàsics, amb les retallades de les pensions, l’ampliació de l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, la reducció dels salaris dels treballadors públics, la reforma laboral, el pla d’ajustament, les retallades en els serveis públics, la generalització de la contractació temporal...

- Volem decidir sobre la dació de l’habitatge en pagament del deute hipotecari. A la legislació espanyola hi ha un buit legal que ho impossibilita. Aquesta és una situació profundament injusta que urgeix modificar; la legislació no hauria de sobreprotegir les entitats de crèdit i castigar les famílies.

- Volem mesures de canvi real de la política econòmica que signifiquen un gir estratègic per a dinamitzar l’economia, fomentar polítiques d’ocupació estable i controlar els sectors especulatius, una dinamització clara per al nostre camp i els nostres autònoms.  No pot ser que milions de persones estiguen a l’atur, que milers d’empreses tanquen les seues portes i que alguns disposen d'immenses fortunes sense cap tipus d’impediment.

- Volem les nostres escoles i els nostres centres educatius com cal amb un sistema educatiu digne, laic, de qualitat, gratuït i en valencià; les nostres administracions públiques amb personal que complesca el requisit lingüístic; els nostres artistes, actors, actrius, gent de la cultura i les arts en els espais de major audiència dels mitjans valencians de comunicació i en les xarxes públiques de cultura. Fem realitat allò que deia Enric Valor, “el nostre valencià, el català de tots”.

- Volem un nou model energètic: ni el Govern central ni la Generalitat Valenciana tampoc no pensen forçar el tancament de la nuclear de Cofrents (una de les centrals amb més fallides no programades i que està molt a prop sobrepassar la seua capacitat d’emmagatzemar els seus propis residus altament radioactius), ni han fet cap esforç pel compliment dels compromisos internacionals contra el canvi climàtic, ni per l’eliminació dels perills tràgics de l’energia nuclear, malgrat l'accident nuclear de Fukushima que torna a deixar en evidència l'autèntic perill d'aquesta energia.

- Posats a reformar la Constitució, considerem prioritària la reforma del sistema electoral per a garantir la proporcionalitat, la pluralitat, el tracte igual a totes les formacions i la democràcia participativa, amb llistes obertes, primàries i la possibilitat d'Iniciativa Legislativa Popular amb 100.000 signatures i sense temes restringits. Que  no ens torne a passar com amb la ILP de la TV3.

- Volem decidir sobre les inversions que els valencians necessitem: si tots els tributs que es generen al País Valencià es liquiden, recapten i gestionen des del País Valencià, podrem afrontar millor els problemes que ens escanyen ara mateix i podrem afrontar millor el futur que derive de les pròpies decisions.

Cal una nova economia i una nova política que prioritze el que és públic, amb polítics i polítiques capaços de reformar no solament l’actual política econòmica cap a una nova economia ecològica, sinó també el sistema electoral per a obrir-lo a la ciutadania, perquè s’acabe el bipartidisme neoliberal corrupte i perquè la política siga transparent, honesta i estiga realment controlada per una ciutadania activa i participativa.

És hora de fer propostes i de poder fer-les realitat si la societat valenciana decideix que ja n'hi ha prou d’aquest model neoliberal i que és hora de construir, no sense sacrificis però repartint-los entre tots, eixe altre món possible amb un ordre econòmic i social just.

Som País Valencià, volem decidir!

CORRELLENGUA 2011: 7 D'OCTUBRE

Divendres 7 d'octubre celebrem el Correllengua 2011 a Montserrat, amb les següents activitats:

A les 21 h. sopar de germanor al Musical. El preu serà de 10 € i inclourà picada, beguda, entrepans i cafés. 

Tot seguit hi haurà la cercavila pel valencià amb la flama del Correllengua. En acabar, es farà lectura del manifest per la llengua.

Per a finalitzar, la Regidoria de Cultura ha organitzat l'espectacle teatral L'apartament Borja a la Casa de la Cultura. 

Amb aquests actes commemorem la diada del 9 d'octubre i mostrem l'orgull per la nostra senya d'identitat més important: el valencià.

 PERQUÈ ESTIMEM EL VALENCIÀ!