ROCKSERRAT 2011

Agafeu paper i llapis. Properament anunciarem la data en què celebrarem el Rockserrat 2011. Les possibles dates són el 22 de juliol, o el 5 o el 12 d'agost. Estigueu atents!

"TRAU LA LLENGUA" FA OLOR DE CASTELLÀ

En el programa Trau la llengua emés per Canal 9 diumenge 5 de juny del 2011 a les nou i quaranta minuts de la nit, ens varen voler fer creure que, en valencià, els vocables “nuvolet” i “palometa” són sinònims. Això és completament fals. És un intent deplorable —un més— per part de la nostra televisió autonòmica de voler incrustar en el valencià una paraula castellana fent-nos creure que és genuïna. Considere lamentable que la televisió pública valenciana, que hauria de defendre i potenciar el nostre lèxic genuí i ajudar a què cada vegada es parle un valencià més autèntic i més digne, contribuïsca a empobrir i castellanitzar la nostra llengua. Lamentable i vergonyós.

Per a denominar el refresc que es fa posant a l'aigua (si és fresca, millor) una miqueta d'un aiguardent —generalment dolç i anisat— el qual, quan entra en contacte amb aquesta, l'enterbolix i fa que prenga l'aspecte d'un núvol, el valencians emprem la paraula nuvolet, denominació molt clara i molt expressiva que no necessita cap explicació. Per als valencians, una palometa és un insecte lepidòpter, no una beguda.

En el capítol de la telenovel·la L'alqueria Blanca que va emetre Canal 9 diumenge 21 d'octubre del 2007 a la nit, hi ha un moment en què un personatge li demana a Cento, el cambrer del bar del poble, “una paloma” i Cento li pregunta, fent brometa, “¿que vole o que no vole?”. Després es veu com el cambrer té en les mans una botella d'aiguardent. És evident que el que el personatge en qüestió demanava era un nuvolet. En castellà, eixe refresc es diu una paloma, probablement perquè l'enterboliment que es produïx quan entra en contacte l'aiguardent amb l'aigua recorda un colom blanc volant. Ja sabem que, en castellà, un colom es diu una paloma. Els catalans, a aquesta beguda, l'anomenen marsinada, vocable que podem trobar en el DOPV. Però la denominació popular valenciana, ben viva encara, és i ha sigut sempre nuvolet.

El 23 d'octubre del 2007 es va parlar del mot nuvolet en la llista Migjorn i Joan Carles Martí i Casanova —gran coneixedor dels parlars valencians més meridionals— ens va informar que la beguda en qüestió és molt popular a Elx i ens va aportar l'havanera que transcric a continuació.

De l'aigua dolça venim

de fer-mos un nugolet,

d'eixa que cau a la séquia

que mos duu el Sansanet.

No begues molt, que te pot fer mal

i el nugolet

se te'n pot pujar al cap.

I afegia Joan Carles Martí: “[...] tots els 14 d'agost, a Elx, celebrem El Dia del Nugolet al qual quedeu tots convidats. A la porta de l'Oficina de Turisme teniu aquest beuratge tradicional debades i abundós i a la vostra disposició”.

La grafia nugolet reflectix la pronúncia popular d'eixa paraula, no únicament elxana, sinó de la immensa majoria de valencians.

En el Diccionario de uso del español de María Moliner trobem que la setena accepció de la paraula paloma és: “Bebida compuesta de agua y aguardiente anisado”. També s'usa en castellà, amb el mateix significat, el diminutiu palomita.

No hi ha cap diccionari valencià o català, antic o modern, que assigne el significat definit a les paraules paloma o palometa, excepte el diccionari del SALT 3 que en la sisena accepció de l'entrada palometa diu: “Beguda elaborada amb aigua i anís o cassalla.” Trist paperot el d'aquest diccionari —i el de Canal 9—: actuar com a cavall de Troia per a introduir de manera subreptícia en la nostra llengua castellanismes innecessaris.

Només em resta afegir que si en lloc d'afegir-li a l'aigua una miqueta d'aiguardent se li n'afig una bona quantitat, en eixe cas el refresc rep, per raons obvies, el nom de tempesta.

Tenim un poble creatiu i enginyós que inventa noms propis i adequats per a cada cosa, ¿quina necessitat tenim d'adoptar els de la llengua veïna?

En el mateix programa, el presentador va dir “fa olor a cervesa” en lloc de “fa olor de cervesa”. Cal aclarir-li al senyor Eugeni Alemany que els valencians podem posar-nos —si ens abellix— camises de flors, però mai de la vida “camises a flors”.

A Benassal, en la Font d'en Segures, per a expressar la idea que l'aigua li havia fet bon profit, li havia provat, li havia anat bé, va dir “l'aigua clara se m'ha sentat molt bé”. No cal fer cap comentari.

En un programa anterior —el que parlava de peixos— va usar el verb “caure” com a pronominal, que és un castellanisme flagrant.

Espere que ningú m'acuse de ser negatiu ni de ser destructiu. El programa Trau la llengua és francament bo. Està ben fet i ensenya coses interessants. És un programa fet en valencià i sobre el valencià. Però tot açò no cal lloar-ho. La televisió autonòmica valenciana es va crear —entre altres motius— precisament per a fomentar, defendre, potenciar i dignificar el valencià. Fer programes com Trau la llengua és la seua obligació. I fer programes bons i ben fets també és la seua obligació. Precisament per això paguem tots els valencians del nostres imposts el pressupost de RTVV, per a poder veure programes de qualitat i en valencià.

Eugeni S. Reig

Article publicat a  L'Avui

NO A LES RETALLADES, SÍ AL VALENCIÀ

Desenes de milers de manifestants (30.000 segons l'organització, 5.000 segons la policia) han marxat aquest dissabte a la tarda pel centre de València per dir "Sí al valencià" i rebutjar el nou model educatiu presentat per la Generalitat valenciana, que elimina l'ensenyament en valencià i imposa una línia única trilingüe. La plaça de la Mare de Déu de València va tornar a omplir-se de gom a gom en aquesta convocatòria de la Plataforma per l'Ensenyament Públic, la segona en menys de 10 dies que treu milers de persones al carrer contra el nou decret del govern valencià, després de les convocatòries d'Escola Valenciana de la setmana passada. Entitats, partits polítics, sindicats d'ensenyament, associacions, estudiants, professors i famílies han repetit doncs el clam contra el model que impulsa la Conselleria d'Educació amb Font de Mora al capdavant. La marxa, convocada abans de les eleccions, volia ser una protesta contra les retallades de pressupost a l'ensenyament valencià, però el nou decret anunciat per Educació l'ha transformat en una crítica global contra el model educatiu valencià i la política lingüística del govern Camps.
 

 

Ho ha explicat la portaveu de la Plataforma, Maria José Navarro, que ha dit que tant la reducció pressupostària com l'eliminació de l'ensenyament en valencià fan inviable el nou model que proposa la Generalitat. Segons Navarro "caldria un equip de professors formats en anglès que no existeix. A hores d'ara els alumnes de cinc anys no fan anglès, com deurien, perquè la conselleria no subministra mestres preparats en aquesta llengua. Llavors, com impartiran el 33% de les matèries en anglès en tots els cursos si no poden arribar al mínim ara mateix?".

El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha recordat que en l'elaboració del nou model educatiu valencià no s'ha consultat els experts en la matèria. Prova d'això és la posició de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), que agrupa les facultats de filologia catalana de les universitats de València, Alacant i la Jaume I de Castelló, que ha demanat la retirada del decret i ha recordat que el model actual s'ha consolidat els darrers 25 anys; desballestar-lo, considera l'IIFV, seria "un pas enrere".

En la mateixa línia, l'Associació d'Inspectors d'Educació del País Valencià ha fet públic que s'oposa al decret perquè no es fonamenta en cap metodologia rigorosa sinó que té el seu punt de partida en un "plantejament demagògic" que no té en compte els resultats de l'actual model educatiu. L'entitat recorda que els programes actuals de les línies en valencià (PIL i PIP) han demostrat que donen resultats acadèmicament superiors a les línies on el valencià no n'és la llengua vehicular. Així el valencià no només "no és un problema per als alumnes, sinó que és condició necessària per a l'excel·lència".

De fet, un informe de l'Institut Valencià d'Avaluació i Qualitat Educativa -ens de la Generalitat- admetia en al seu informe de 2005 que els alumnes dels programes educatius de les línies en valencià van obtenir millors resultats acadèmics que els de les línies que no ho eren. Els alumnes fins i tot es van demostrar més competents en anglès i en castellà que els de les línies castellanes.

Per tot plegat Moreno ha demanat diàleg a la Conselleria i ha reafirmat la necessitat de disposar d'un sistema plurilingüe "consensuat, elaborat per experts i amb el valencià com a llengua central que ha de dur a l'anglès". Escola Valenciana ha remès una carta al president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, recordant-li la contradicció que hi ha entre els objectius del nou model que proposa i els resultats que obtindria d'aplicar-se.

Els convocants han insistit en demanar diàleg a l'administració valenciana.

Notícia publicada a Racó Català.

MONOLINGÜISME PER DECRET

Diguem-ho clar: la proposta de decret del Govern Valencià del PP no és promoure el plurilingüisme. La finalitat és just la contrària: el monolingüisme castellà per defecte. Això sí, disfressat de modernitat, amb molt de bombo per a l'anglès. L'embolcall és fashion; el contingut, enverinat. Vegem per què.

En primer lloc, l’única llengua en què s'ha difós la proposta de decret ja dóna una pista de com aniran la resta de coses: només en castellà. No he vist enlloc la versió en català, ni tampoc en anglès. Però el contingut encara és molt pitjor. En el preàmbul s'afirma literalment que “els programes d'educació bilingüe [...] han permès donar una empenta a l'ensenyament del valencià [...] però les circumstàncies socials, polítiques i econòmiques [...] obliguen a superar un model actual que no sempre garanteix la presència equilibrada de les llengües oficials”. És a dir, com que s'ha avançat massa en l'ensenyament del català ara toca redreçar l’anomalia i recuperar la supremacia del castellà.

Una altra novetat és la introducció de l'exempció de l'assignatura de valencià al territori de predomini lingüístic valencià. Fins ara qualsevol pare o mare la podia demanar en el territori de predomini lingüístic castellà. Ara també ho podrà fer en el de predomini valencià. I compte que no parlem de l'ensenyament en valencià sinó de valencià. Com s'explica, doncs, que un decret que pretén assegurar el plurilingüisme permeta eximir d'una assignatura i precisament de llengua? I per què sols d’una i no del castellà i l’anglès?

L'article 2.6 recull una altra de les regulacions més perilloses: “la llengua materna predominant entre l'alumnat en què es vehicularan els àmbits d'actuació en l'educació infantil la determinarà la Conselleria [...] després que en cada centre docent es faça una consulta de caràcter orientatiu i no vinculant a tots els pares, mares o tutors". És a dir, que la Conselleria s'atorga el dret a decidir la llengua en què s'ha d'impartir la docència en cada centre, això sí, en funció de la “llengua materna” i no del territori.

Aquestes previsions tenen uns resultats ben clars si les combinem, per exemple, amb les de l'article 7, on es regula que “el professorat emprarà en l'aula la llengua materna predominant entre l'alumnat [...] si bé haurà de tenir en compte la llengua de l'entorn social”. Notem que en aquest cas, com en l'article 2.6, ja no parla de predomini lingüístic sinó de “llengua de l'entorn social”, un concepte nou que fins ara no s'havia fet servir en cap norma legal. L'aplicació d'aquests preceptes a València, Alacant, Elx i les seues conurbacions poden significar l’eliminació del valencià en qualsevol dels seus col·legis.

I, per rematar-ho, mai més ben dit, cal parar esment al pervers sistema de distribució de la llengua vehicular en les matèries. Les socials, la història i la natura, en valencià. Les matemàtiques, les tecnologies, la física i la química, en castellà. La resta de matèries les determinarà el Consell Escolar mitjançant un projecte lingüístic de centre, però serà la Conselleria qui finalment l'ha d'“autoritzar o aprovar”.

I on queda la introducció de l'anglès en les matèries del suposat subject matter del decret? S'hi preveuen dos programes: el plurilingüe inicial i l’avançat. Doncs bé, en l'inicial l'única assignatura en anglès és la d’anglès i en l'avançat, on es puga: les matèries que no s'han d'impartir obligatòriament en castellà o en valencià.

Clar i català: el Govern valencià pretén vendre l’embolcall cool i fashion del plurilingüisme equilibrat valencià-castellà-anglès al 33 %. Però, de plurilingüisme, ni mitja paraula. L’anglès fa de cirereta plurilingüe: justifica el rètol però ni hi té presència clara ni sobretot mitjans per a impartir-lo. La resta del “plurilingüisme equilibrat” es resol així: eximir de l'estudi del valencià (sols del valencià) amb la simple petició dels pares; substituir el concepte de predomini lingüístic territorial pel nou de “llengua de l'entorn social”; control decisori i directe de la Conselleria centre a centre i una curiosa fixació dirigista en les matèries que indica cap a on ens vol portar: les considerades socialment més rellevants, en castellà; i la resta, si l'entorn social i la Conselleria ho permeten, es podran fer en valencià. I, si no, també en castellà. Tres llengües en equilibri plurilingüe? ¡Una, grande y libre!

Alfons Esteve

Article publicat en El Temps, núm. 1409, de 14 de juny de 2011.

Alfons Esteve i Gòmez (Xàtiva, 1968) és llicenciat en Dret. Ha estat assessor lingüístic i tècnic jurídic de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana. Actualment és cap tècnic del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i membre de la Comissió d'Experts de l'Observatori de la Llengua Catalana. Autor de nombrosos articles, treballs i conferències sobre drets lingüístics, i coautor dels llibres: Guia pràctica de drets lingüístics al País Valencià; El nom, la unitat i la normalitat: informe sobre el reconeixement del català com a llengua oficial i pròpia del País Valencià i Drets cap a la normalitat: Propostes per a una política lingüística eficaç i factible al País Valencià.

PER UN ESNSENYAMENT PÚBLIC, DE QUALITAT I EN VALENCIÀ

Elx canviarà el nom en valencià dels equipaments culturals al castellà

El fet que es digui Gran Teatre, que passarà a anomenar-se Gran Teatro, implica una "càrrega ideològica", segons el diari 'Abc'

El PP governarà a partir de dissabte el municipi d'Elx i la política lingüística serà una de les seves prioritats. Això significarà que equipaments culturals com l'Escorxador o el Gran Teatre passaran a tenir el nom en castellà: Gran Teatro i un altre nom que encara no han determinat per l'Escorxador.

Segons el diari Abc, el nou govern pretén així treure “la càrrega ideològica” de la seva oferta cultural. Això sí, ho faran des del “principi d'austeritat”. El diari explica que l'àrea de Cultura de l'Ajuntament estava regida per l'edil de Compromís Àngels Candela i que hi havia impregnat “un cert nacionalisme catalanista”.

Tanmateix, el diari recorda que aquesta regidora havia demanat ajuda econòmica a Josep-Lluís Carod-Rovira, aleshores vicepresident de la Generalitat, per finançar una campanya del valencià al municipi. A més, el PP havia presentat durant l'anterior legislatura per instar a la Generalitat a eliminar del portal culturcat.cat les referències al Misteri d'Elx com un element dels Països Catalans.

Font: Diari ARA.cat