EL LLIBRE EN VALENCIÀ DE LA SETMANA (XVII)

CORRUPCIÓ A LA CATALANA, PER CARLES FENOLLOSA

XAVIER BOSCH PRESENTA 'HOMES D'HONOR'. FOTO: L'INFORMATIU.

Amb l’actualitat política i judicial que ens rodeja, l’última novel·la de Xavier Bosch, 'Homes d’honor' (Proa, 2012), pot servir per a abocar a les històries fictícies les frustracions de les reals, o per a veure-les-hi reflectides i sulfurar-se encara més. L’autor se submergeix al món de la política barcelonina i la seua relació amb els mitjans d’informació en una història redona però només correcta, en no assumir cap risc narratiu.

EL LLIBRE EN VALENCIÀ DE LA SETMANA (XVI)

ESCRIURE QUAN TOT ESTÀ JA ESCRIT, PER CARLES FENOLLOSA

SILVESTRE VILAPLANA ÉS UN DELS ESCRIPTORS VALENCIANS QUE MÉS DESPUNTEN. FOTO: L'INFORMATIU.

Què escriure quan tot està ja escrit? Silvestre Vilaplana publica 'El quadern de les vides perdudes' (Bromera), una obra concisa i potent on els meandres mentals d'un personatge sol i perdut amaguen misteris propis de la novel·la negra més urbana.

EL LLIBRE EN VALENCIÀ DE LA SETMANA (XV)

EL DIETARI D'UN RELIGIÓS INDIGNAT DEL XVII, PER CARLES FENOLLOSA.

PORCAR ÉS UN DELS MILLORS REPRESENTANTS DEL BARROC VALENCIÀ. FOTO: L'INFORMATIU.

Més enllà dels orgasmes intel·lectuals que puga provocar entre especialistes, el cert és que 'Coses evengudes en la ciutat y regne de València. Dietari 1585-1629', que publica la UV, és un dels dietaris més interessants i que millor representen la mentalitat barroca a peu de carrer. L’obra, escrita discretament pel vicari de St. Martí Pere Joan Porcar, compensa les seues poques pretensions literàries amb l’interès històric i social.

EL LLIBRE EN VALENCIÀ DE LA SETMANA (XIV)

MUIRA LO MAL GOVERN (I VISCA L'AMOR), PER CARLES FENOLLOSA

L'AMOR I LA HISTÒRIA CAMINEN DE LA MÀ AL LLIBRE. FOTO: L'INFORMATIU.

La Història no només són dates de batalles, perquè la vida sempre batega al darrere. Sempre. Per això existeixen les novel·les històriques. I per això triomfen. 'Raons de sang i foc' és l’última novel·la de Pep Castellano, un escriptor de llarga trajectòria en la narrativa infantil i juvenil, que torna per a estripar les Germanies a través d’un amor convuls entre els carrers de Castelló de la Plana. 

EL LLIBRE EN VALENCIÀ DE LA SETMANA (XIII)

HA, CORS GENTIL, QUANT DE VÓS ME PARTÍ..., PER CARLES FENOLLOSA

EL LLIBRE ESTÀ PUBLICAT A L'EDITORIAL BARCINO. FOTO: L'INFORMATIU.

‘Jordi de Sant Jordi. Poesia’ (Barcino, 2011), és l’última aportació a la divulgació generalitzada dels clàssics de la literatura catalana. Les divuit poesies conservades del poeta valencià convenientment adaptades, ‘traduïdes’ pel també poeta Carles Duarte, acarades a un original del XV encara amb els trets trobadorescos ben marcats, i presentades en una edició estèticament immillorable.

EL LLIBRE EN VALENCIÀ DE LA SETMANA (XII)

MELODIES EN BUSCA DE LA FELICITAT PRECÀRIA, PER CARLES FENOLLOSA

'VIDES DESAFINADES' VA REBRE L'ÚLTIM PREMI 'JOANOT MARTORELL'. FOTO: L'INFORMATIU.

L'última novel·la de Xavier Aliaga, ‘Vides desafinades’ (Edicions 62, 2011), Premi Joanot Martorell 2011, transita els meandres de la vida entre els carrers de dues capitals egocèntriques, València i Barcelona, i les melodies que han marcat més d'una generació. Entre cançó i cançó es descabdella una història a sis veus, urbana, potent, i radicalment actual, que es llança al món de la música “alternativa” – amb mil cometes – mitjançant uns personatges de pes i una prosa enèrgica.

EL LLIBRE EN VALENCIÀ DE LA SETAMANA (XI)

ANY CINQUANTA DESPRÉS DE "NOSALTRES ELS VALENCIANS", PER CARLES FENOLLOSA

JOAN FUSTER VA ESDEVINDRE SANT O DIMONI, SEGONS A QUI SE LI PREGUNTE. FOTO: L'INFORMATIU.

Enguany es compleix el cinquanta aniversari de l’esclat d’una obra que, per una banda, confirmà el monstre d’assagista que era Joan Fuster, mentre que per l’altra – la política, és clar – caigué com una bomba nuclear. Per bé que publicat a Barcelona, l’artefacte esclatà ací, al País Valencià, i les conseqüències encara se senten al carrer. Però quins de nosaltres hem llegit ‘Nosaltres els valencians’? Què proposen les seues pàgines? No serà que les hem cremat – o adulat – abans de llegir? 

EL LLIBRE EN VALENCIÀ DE LA SETMANA (X)

AUSIÀS MARCH T'HA ENVIAT UNA SOL·LICITUD D'AMISTAT, PER CARLES FENOLLOSA

AUSIÀS MARCH ÉS POTSER LA FIGURA CLÀSSICA VALENCIANA MÉS IMPORTANT. FOTO: L'INFORMATIU

Ausiàs March més jove i proper que mai. Josep Piera publica ‘Ausiàs March. Una tria’, una selecció concisa i representativa de quinze poemes d’una de les plomes més determinants de la literatura occidental de tots els temps. L’adaptació contemporània acarada als versos originals del poeta, una oportunitat inigualable per a tots els lectors de gaudir sense entrebancs del poeta que canvià la lírica europea.

EL LLIBRE EN VALENCIÀ DE LA SETMANA (IX)

ENTRE LES OMBRES DE LA CIÈNCIA, PER CARLES FENOLLOSA

DELFT, VISTA PER VERMEER EN LES DATES DE LA NOVEL·LA. FOTO: L'INFORMATIU.

Apropar-se a la cara oculta de la recerca científica. L’últim Premi Enric Valor, ‘Les mans de la deixebla’, de la vila-ralealenca Anna Moner, reflexiona sobre els límits morals del progrés i els avatars històrics de la ciència. És la seua primera novel·la, una obra construïda al mil·límetre, que no deixa cap detall a l’atzar: una arma narrativa de doble tall, però.

EL LLIBRE EN VALENCIÀ DE LA SETMANA (VIII)

I SI CRISTOBAL COLÓN ERA CATALÀ?, PER CARLES FENOLLOSA 

ELS CARRERS ESTAN PLENS DE REFERÈNCIES A 'COLÓN'. FOTO: C. F.

Aquesta és justament la pregunta que es va fer un dia Ramon Navarro. Ara, molts anys després, intenta donar-li llum amb ‘Tot sobre el Colom català. Iniciació a la teoria colombina catalana’ (El cep i la nansa, 2011), un àgil recull d’arguments a favor que el famós navegant va nàixer a territori català i no a Gènova, com resa la hipòtesi més estesa. 

EL LLIBRE EN VALENCIÀ DE LA SETMANA (VII)

GRIS I DEMOLIDOR FEMINISME QUOTIDIÀ, PER CARLES FENOLLOSA 

LA MATERNITAT ÉS CLAU AL LLIBRE DE DI GREGORIO. FOTO: M. REDZISZ I M. BEREZECKA.

La vida és rutina i la rutina, dramàtica o sublim, és sempre discreta. Concita di Gregrorio ha de saber-ho, o si més no intuir-ho, perquè a ‘Una mare ho sap’ capta a la perfecció les petiteses humanes de tots els dies. Com tants llibres, dirà algú; sí, però amb una perspectiva ben marcada, de fet, marcadíssima: els ulls d'una mare.

EL LLIBRE EN VALENCIÀ DE LA SETMANA (VI)

EL PREU DE LA PINZELLADA GÒTICA, PER CARLES FENOLLOSA

RETAULE DELS MARTÍ DE TORRES. FOTO: GONÇAL PERIS.

L'altra cara de l'opulència artística del Regne de València dels últims segles medievals, a 'Art i societat a la València medieval', Juan Vicente García Marsilla exposa la Història de l'art medieval valencià mirada a través d'un prisma no acostumat: el material. És l'economia com a factor determinant de meravelles.

EL LLIBRE EN VALENCIÀ DE LA SETMANA (V)

SABRÀS EL QUE VOLEN DIR LES ITAQUES, PER CARLES FENOLLOSA

'ODISSEA' S'HA TRADUÏT TRES VEGADES AL CATALÀ. FOTO: ARXIU PROA.

Traduir és impossible, però imprescindible. Joan Francesc Mira presenta la seua 'Odissea' (Proa, 2011). Amb la seua versió – ja en van tres en català –, Mira apropa el clàssic als lectors cansats de traduccions indesxifrables, gràcies a la fidelitat al pes narratiu de l'original i un control exquisit dels ressorts i les possibilitats de la nostra llengua.

EL LLIBRE EN VALENCIÀ DE LA SETMANA (IV)

MIRADES DE REÜLL A LA VALÈNCIA DELS QUARANTA, PER CARLES FENOLLOSA

LA NOVEL·LA NEGRA ÉS UN GÈNERE QUE TORRENT DOMINA A LA PERFECCIÓ. FOTO: ARXIU BROMERA.

Espies, venjances, foscor política i veritats a mitges. Sabíem que Ferran Torrent dominava el gènere – el seu ecosistema literari, al capdavall –, però aquesta vegada ens aporta una arriscada novetat de fora. Espies de les potències europees enmig d’una postguerra en què jueus desorientats busquen o descarten un futur que no saben si existeix. És 'Ombres en la nit', l’última novel·la de l’escriptor de Sedaví.

EL LLIBRE EN VALENCIÀ DE LA SETMANA (III)

PENSAR EL MAL, CONTAR LA VIDA; PER CARLES FENOLLOSA

'JO CONFESSO' ÉS L'ÚLTIMA NOVEL·LA DE JAUME CABRÉ. FOTO: L'INFORMATIU.

Tota història és una confessió. I Jaume Cabré n’acaba de crear una de monumental. Amb 'Jo confesso', l’escriptor barceloní ha escrit una carta de mil pàgines imprescindibles en què es descabdellen les reflexions més subtils entre les punyades de sentiment més humanament mundanes. La vida, que diria aquell, contada amb un estil complex i corprenedor que ja té nom i cognoms.

EL LLIBRE EN VALENCIÀ DE LA SETMANA (II)

L'ART O LA MORT, PER CARLES FENOLLOSA

PARÍS ÉS L'ESCENARI ON TRANSCORRE LA NOVEL·LA. FOTOS: SERGIO MORENO.

Escriure la mort. Amb 'La mà de ningú' (Proa, 2011), Vicent Usó s’endinsa a les aigües tèrboles de la novel·la negra, en un thriller urbà que es desenvolupa als amples i polits carrers de la capital francesa, com també als seus carrerons més silenciosos i llòbrecs.

EL LLIBRE EN VALENCIÀ DE LA SETMANA (I)

HISTÒRIA (EMPÍRICA) DEL BLAVERISME, PER CARLES FENOLLOSA

EL GAV TRACTÀ DE BOICOTEJAR LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE. FOTO: RICARD TRIVIÑO.

Fa pocs mesos alguns "demòcrates-de-tota-la-vida" en rebentaren la presentació a la FNAC, segurament indignats amb el seu autor. I més que ho haurien estat si l’hagueren llegit, perquè 'Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana' (Afers, 2011), estripa el moviment blaver amb una fredor acadèmica incontestable. És la història del blaverisme com no s’havia contat encara.