CARTELL DEFINITIU ROCKSERRAT 2011 (Cliqueu damunt per engrandir)

ARRIBA EL ROCKSERRAT 2011

El proper dia 19 d'agost, a la Plaça de la Constitució, celebrarem el II Rockserrat organitzat per Brot de Cultura. Començarem sobre les 23'15-23'30 i els grups que hi actuaran seran:

• ARRAP (Hip-Hop i Rap des de València) 
• Donant pel sak (Rock i Ska des d'Oliva)
• Després hi haurà discomòbil amb DJ Ferran.

BARRA A PREUS POPULARS!

més informació a: 

-http://brotdecultura.blogs​pot.com/
-brotdecultura@hotmail.com

ARRAP és la unió d'Olmos i Fabre (aka Antzoki), dos MC's sense pors ni complexos que venen disposats a disparar rimes a un panorama de sangoneres, mediocres i aprofitats. Amb aquesta Promo 2011 es presenta un projecte ple de Rap en majúscules, de socarrel, aborigen, combatiu i sincer. Loren-D (13 Pasos) s’ha encarregat de la mescla, gravació i escratxos, al seu estudi a Benetússer i sense ell res haguera sigut possible. Açò només és el primer tro, prompte vindrà la tempesta. DESCARREGA! http://www.megaupload.com/​?d=69O8MZCOhttp://dl.dropbox.com/u/69​57909/ARRAP%20-%20Promo.ra​r

myspace: http://www.myspace.com/arr​apvlc

DONANT PEL SAK és una colla d'amics majoritàriament d'Oliva (La Safor, València). Els inicis es troben al voltant de setembre-octubre de 2006.
L'estiu de 2008 es grava el primer treball SEMPRE DIFERENT.

myspace: http://www.myspace.com/don​antpelsak

ELS ULTRES I LOLA JOHNSON

Ferran Suay

Arribava a la FNAC, per assistir a la presentació del llibre 'Noves glòries a Espanya', del sociòleg Vicent Flor. Des de l'exterior de la sala d'actes se sentia una cridòria insistent que repetia una sola paraula: fora!. No la pronunciaven, però —com ho hauria fet qualsevol valencianoparlant— amb una 'o' oberta, sinó tal com ho faria una persona que sempre parla en espanyol. I així, el seu 'fora' que volia ser una expressió de rebuig es transformava en 'fóra', és a dir, una de les formes del subjuntiu del verb ésser.

L'enigma em fou immediatament aclarit. Per arribar a l'estrada, on l'autor, la diputada Mònica Oltra i l'editor Vicent Olmos havien accedit per tal de practicar l'esport de risc conegut com a 'presentar un llibre', calia obrir-se pas entre les files d'una colla d'energúmens proveïts de les inevitables banderes espanyoles, que oferien una clara explicació visual a la seua incompetència lingüística i a l'estrangeritzada fonètica que ostentaven. Es tractava del Grup d'Acció Castellanista, amb presència inclosa d'alguns dels dirigents ultrafeixistes més coneguts de la ciutat.

Feia només una estona que m'havien explicat que la consellera Lola Johnson havia declarat a un diari que el festival de teatre 'Sagunt a escena' no programa cap obra en valencià “per no excloure ningú”. Immediatament vaig comprendre que la Sra. Johnson, quan deia 'ningú', devia referir-se a ningú dels que havien acudit a rebentar la presentació del llibre, que —incapaços de llegir i refractaris a entendre res en valencià— sempre estan contents quan les coses es fan en espanyol. Mai no rebentaran cap presentació de llibres en espanyol. Mai no protestaran perquè els cartells, els topònims, els discursos o l'educació tinguen lloc exclusivament en la llengua dels castellans.

Només quan els valencians gosem ser valencians i comportar-nos com a tals, ells fan acte de presència. I ho fan de l'única manera en què saben expressar-se: amb violència. Així queda tot aclarit. Quan parlen de no excloure ningú, estan pensant en no excloure els monolingües castellans, que es veu que són l'únic sector de la població que els interessa.

No els interessen, en canvi, els milers de persones que —amb total independència de quina siga la seua llengua primera o la que utilitzen en família— estan perfectament capacitades per a entendre el valencià, i poden gaudir plenament del teatre en la nostra llengua, de la mateixa manera que poden comunicar-se amb mi sense que, ni ells ni jo, no haguem de canviar de llengua.

Les declaracions de la nova consellera resten aclarides si substituïm la coneguda expressió 'drets humans' per 'drets dels castellans', que són els únics drets que els interessen. I no és estrany que l'hagen triada a ella per a llançar aquest nou atac contra la normalitat del valencià. La utilització de sipais per part de les forces de colonització està ben documentada al llarg de la història. L'atac té més força, més credibilitat si el llança una persona valencianoparlant que no un dels molts discapacitats lingüístics que passegen la seua llengua complaent (la de carn, no la de paraules) pels corredors i despatxos de l'administració pública valenciana.

Les afirmacions de la consellera Johnson i els atacs violents dels energúmens que ahir volien rebentar la presentació del llibre del professor Vicent Flor, formen part d'una mateixa intenció: deslegitimar en tots els àmbits possibles l'ús normal de la llengua dels valencians, de manera que l'única llengua normal, la que no exclou ningú, la que no té connotacions ideològiques, siga la dels castellans.

Potser en totes les societats hi ha individus profundament avergonyits del seu propi llegat cultural, que voldrien ser algú altre a qui consideren més fort, més digne o més modern. La particularitat de la societat valenciana és que molts d'eixos individus, en lloc d'arrastrar-se per les tavernes a la recerca d'un coma etílic que els allibere de la càrrega insuportable de ser com són, viatgen en cotxe oficial i posseeixen despatxos ben luxosos a les dependències del govern. No hi ha dubte que això millora molt els seus comptes corrents; la seua categoria moral, no.

Article publicat a El Punt

EL GENOCIDI CULTURAL DEL PPCV

El Partit Popular valencià ha accentuat la persecució i les ànsies d'aniquilació contra la cultura i la llengua dels valencians i valencianes. L'ensenyament públic, el món associatiu, les polítiques culturals, les televisions en valencià (InfoTV, TV3, Canal 9...), els artistes que fan servir la llengua d'Ausiàs March (músics, actors i actrius, escriptors...) són algunes de les víctimes del genocidi cultural practicat pel Govern valencià. 

L'última víctima és Ca Revolta, associació que ofereix un espai sociocultural al barri de Velluters de València. Després de l'apagada de TV3 a terres valencianes i simultàniament a la persecució política, econòmica i legal a Acció Cultural del País Valencià, l'Ajuntament de València intenta tancar Ca Revolta. No ho aconseguiran! L'Associació Brot de Cultura, que també ha estat víctima a nivell local, vol mostrar tot el seu suport i solidaritat  #ambcarevolta.

El següent article, publicat a Vilaweb, explica molt bé l'estratègia del PP valencià, que passa per reduir al no res i fulminar la cultura i llengua pròpies del País Valencià, tant políticament com legalment.

ELS VALORS DE BROMERA

L'editorial, amb seu a Alzira, va celebrar ahir els vint-i-cinc anys a Barcelona

Edicions Bromera va celebrar ahir al Palau Robert de Barcelona els seus vint-i-cinc anys d'existència, amb autors, editors i gent de la cultura, presidits pel conseller Ferran Mascarell. L'editorial d'Alzira s'ha caracteritzat per un ferm compromís cultural i pedagògic i no ha parat de créixer i de consolidar-se. Avui té un catàleg de més de 1.200 títols, aplegats en quaranta col·leccions de tots els gèneres.

Bromera ha aconseguit de formar un catàleg que equilibra autors locals i internacionals. Hi ha cinc premis Nobel de literatura: Dario Fo, Naguid Mahfuz, Herta Müller, Orhan Pamuk i Harold Pinter; i noms com John Banville, John Connolly, Frank McCourt, Cees Nooteboom, i Pasqual Alapont, Joan Francesc Mira, Joan Pons, Màrius Serra, Isabel-Clara Simó, Josep Lozano, Silvestre Vilaplana...

Josep Gregori, fundador de la casa, diu que el catàleg de Bromera revela una acurada atenció als autors. 'Nosaltres sempre diem que no publiquem llibres, sinó que publiquem autors; ens agrada acompanyar-los.' Gregori va començar el 1986 amb un capital que tot just li permetia d'editar tres o quatre títols. Però la fortuna li va somriure i la primera novel·la que va publicar, 'L'últim roder' de Josep Franco, va interessar el públic fins al punt d'esdevenir el primer 'best-seller' de Bromera: avui se n'han fet més de trenta-dues edicions i se n'han venut més de 75.000 exemplars. 

'L'ultim roder' va mantenir viva l'empresa, que es va anar fent gran de mica en mica, amb un catàleg ple d'interès i d'intencions en literatura per a adults, en literatura infantil i juvenil, un dels motors de la casa, i en llibres de text. 'Vam nàixer d'una manera molt modesta, diu Gregori, però amb un gran capital: la voluntat de fer una aportació a la cultura del País Valencià i amb moltes ganes de treballar. I crec que hem contribuït a la normalització lingüística i literària amb un fons potent, normalitzat, d'ací i de fora.' Aquesta comesa encara té més mèrit, si tenim en compte les dificultats del mercat valencià: 'El País Valencià té un mercat de llibre feble, pel baix índex de lectura (un 2% de lectors adults en català) i per la dificultat de l'ensenyament en català.'

Bromera és forta en llibre de text, però ara, amb el decret d'ensenyament trilingüe a punt, i amb la pràctica eliminació d'Escola Valenciana (un moviment important que ha anat sumant èxits fins a aconseguir el 30% de l'escolarització en valencià: el motiu de fons del decret és precisament frenar aquest moviment),  Bromera ha de pensar en unes altres vies. Per exemple, no descarta de publicar en anglès.

Avui Bromera té un equip d'una quarantena de persones, joves, que no superen els trenta-cinc anys de mitjana. Josep Gregori continua essent el president de l'empresa; Joan A. Llinares fa pocs mesos que ha assumit el càrrec de director gerent; Joan Carles Girbés és el director de publicacions i Bernat Bataller, el director comercial.

La independència dels grans grups és la raó de ser de Bromera, una empresa valenta a l'hora d'assumir les noves tecnologies editorials: va ser una de les primeres editores de tenir web pròpia, molt completa i actualitzada diàriament, i va constituir, amb les editorials Cossetània i Angle, la primera plataforma de llibres electrònics en català, Edi.cat. Amb aquestes editorials independents i amb algunes més, ha bastit la Xarxa de Llibres i el segell de butxaca Portàtil, que es va presentar fa unes poques setmanes. 

Gregori parla d'un altre fonament de l'editorial: 'Nosaltres no hem volgut mai establir fronteres. Compartim una cultura i una llengua que també ha de ser un mercat. I el dels escriptors és un dels sectors que accepta amb més naturalitat de publicar en tots els territoris de l'àmbit lingüístic.' Li demanem si, amb les noves tecnologies i internet, Bromera deixarà de ser perifèrica. Gregori és rotund: 'Nosaltres no ens hem sentit mai perifèrics. Nosaltres fem llibres, aquesta és la cosa més important, tant se val on tinguem la seu.' I l'editor, Joan Carles Girbés, rebla: 'La perifèria és més mental que real.'

Bromera es caracteritza pel seu compromís social i per la voluntat de potenciar uns valors. És així que va constituir la Fundació Bromera per fomentar la lectura en català, que té la revista L'Illa (que edita 45.000 exemplars) i que col·labora amb Escola Valenciana i amb Metges sense fronteres. 

Joan Llinares va fer una anàlisi de present i de futur: 'Avui vivim en una època molt complexa, immergits en una crisi que es pot aproximar, diuen, a la del 1929. No n'hem viscuda mai cap com aquesta. L'altre factor és la crisi tecnològica, pròpia del llibre, de les eines que afecten directament el llibre: de com el llibre ha de trobar-se a internet, en les plataformes digitals… Són fites molt complexes, però afortunadament Bromera té un camí a recórrer, i puc dir que en l'àmbit de la distribució ens mantenim.'

Notícia publicada a Vilaweb

Des de l'Associació Brot de Cultura volem felicitar l'editorial Bromera pels 25 anys de treball incansable i encoratjar-la a continuar treballant per la nostra cultura. La generació dels joves valencians s'ha criat amb els llibres de Bromera. Gràcies!

ROCKSERRAT 2011

Agafeu paper i llapis. Properament anunciarem la data en què celebrarem el Rockserrat 2011. Les possibles dates són el 22 de juliol, o el 5 o el 12 d'agost. Estigueu atents!