I SI CRISTOBAL COLÓN ERA CATALÀ?, PER CARLES FENOLLOSA
ELS CARRERS ESTAN PLENS DE REFERÈNCIES A 'COLÓN'. FOTO: C. F. |
Aquesta és justament la pregunta que
es va fer un dia Ramon Navarro. Ara, molts anys després, intenta
donar-li llum amb ‘Tot sobre el Colom català. Iniciació a la teoria
colombina catalana’ (El cep i la nansa, 2011), un àgil recull
d’arguments a favor que el famós navegant va nàixer a territori català i
no a Gènova, com resa la hipòtesi més estesa.
Segons la Història oficial, Cristóbal Colón, descobridor – sense
cometes – d’Amèrica per a la corona de Castella, va nàixer a Gènova un
any encara en litigi allà pel llunyà segle XV. Simple, fàcil, còmode,
amb arguments de pes enmig d’un mar de boires historiogràfiques. Això és
el que ens conten, el més acceptat, el més estès amb totes les seues
ombres. D’entremig de la tempesta les històries no oficials lluiten per
obrir-se pas, i en aquest cas no parlem d’aquell sublim que va
preguntar, mentre li explicaven el “descobriment” a una classe de
col·legi, perdone senyor professor, però és que els indis estaven cecs o
què, i va ser oficialment expulsat de l’aula. Ara ens referim a la
història alternativa sobre el naixement d’un dels navegants més famosos
de tots els temps.
La de Colom –o Colón, o Colombo, o…– és una biografia clapejada de foscors, marcada per la manca de documents totalment esclaridors, com la del testament del personatge, que fan difícil una teoria incontestable. De fet, a hores d’ara només se’n sostenen dues, però encara i tot amb la categoria d’hipòtesi: la genovista, oficial i acceptada per inèrcia, i la catalana, l’única alternativa a hores d’ara. Pel camí, no cal dir-ho, se n’han quedat moltes altres. En aquest context, el que Ramon Navarro acaba de publicar és un clar al·legat en favor de la catalanitat del navegant. És Tot sobre el Colom català. Iniciació a la teoria colombina catalana (El cep i la nansa, 2011), una biografia escrita des de l’aplicació de la suspicàcia metòdica.
La de Colom –o Colón, o Colombo, o…– és una biografia clapejada de foscors, marcada per la manca de documents totalment esclaridors, com la del testament del personatge, que fan difícil una teoria incontestable. De fet, a hores d’ara només se’n sostenen dues, però encara i tot amb la categoria d’hipòtesi: la genovista, oficial i acceptada per inèrcia, i la catalana, l’única alternativa a hores d’ara. Pel camí, no cal dir-ho, se n’han quedat moltes altres. En aquest context, el que Ramon Navarro acaba de publicar és un clar al·legat en favor de la catalanitat del navegant. És Tot sobre el Colom català. Iniciació a la teoria colombina catalana (El cep i la nansa, 2011), una biografia escrita des de l’aplicació de la suspicàcia metòdica.
L’investigador del Centre d’Estudis Colombins proposa diversos eixos d’argumentació per a decantar la balança del costat català. “Mi padre cambió su nombre... i limó su apellido”
deia Hernando Colón, el fill bord del navegant, al seu llibre. En
primer lloc, doncs, i amb els documents a la mà, Navarro defensarà que
Colón era en realitat Colom. D’altra banda, tractarà els catalanismes
existents als documents que va escriure en castellà o llatí, com per
exemple “a todos arreos se extiende” (per “a tot arreu”).
Sense oblidar l’anàlisi paleogràfica de la seua lletra, rodona típica de
la Corona d’Aragó. Finalment, hi haurà el fet que Colom tractara els
reis Catòlics com a “mis señores naturales”. Detalls o no en una
història de xicotetes pinzellades, com el fet que els cronistes de
l’època parlaren de Colom com d’un “genovès” a textos que, com defensa
Navarro, no eren els originals i hagueren de passar la censura del
Consejo de Castilla.
Més que una aposta pel conspiracionisme des d’un victimisme anacrònic, l’autor es limita a constatar els forats negres, enormes i gens casuals, que suren a la biografia del “descobridor” d’Amèrica. Del que podia caure a les xarxes de l’assaig academicista, Navarro en fa un text àgil, de sobretaula, amb un llenguatge planer i assimilable, cent pàgines que es llegeixen agradablement. En la seua virtut, però, recau el seu pecat, i és que es troba a faltar cert sistematisme acadèmic, aquell protocol d’autoritat de notes al peu i bibliografia de referència, que mai acaba per passar de moda – i si no ho fa, no és per casualitat. Tot sobre el Colom català. Iniciació a la teoria colombina catalana és, en tot cas, una nova aportació interessant a la recerca dels orígens d’aquell navegant enigmàtic, una història que va començar ara fa quasi cent anys el peruà Luis de Ulloa i que ha trobat en Navarro un continuador amb les coses clares. Una història de la qual, no cal dir-ho, no s’ha escrit encara l’última pàgina.
Més que una aposta pel conspiracionisme des d’un victimisme anacrònic, l’autor es limita a constatar els forats negres, enormes i gens casuals, que suren a la biografia del “descobridor” d’Amèrica. Del que podia caure a les xarxes de l’assaig academicista, Navarro en fa un text àgil, de sobretaula, amb un llenguatge planer i assimilable, cent pàgines que es llegeixen agradablement. En la seua virtut, però, recau el seu pecat, i és que es troba a faltar cert sistematisme acadèmic, aquell protocol d’autoritat de notes al peu i bibliografia de referència, que mai acaba per passar de moda – i si no ho fa, no és per casualitat. Tot sobre el Colom català. Iniciació a la teoria colombina catalana és, en tot cas, una nova aportació interessant a la recerca dels orígens d’aquell navegant enigmàtic, una història que va començar ara fa quasi cent anys el peruà Luis de Ulloa i que ha trobat en Navarro un continuador amb les coses clares. Una història de la qual, no cal dir-ho, no s’ha escrit encara l’última pàgina.
Article publicat a l'Informatiu
2 comentaris:
Cada dia mes bojos.
Vosté està boig i obsessionat! "una història que va començar ara fa quasi cent anys el peruà Luis de Ulloa"
Publica un comentari a l'entrada