CORRUPCIÓ A LA CATALANA, PER CARLES FENOLLOSA
 |
| XAVIER BOSCH PRESENTA 'HOMES D'HONOR'. FOTO: L'INFORMATIU. |
Amb l’actualitat política i judicial que ens rodeja, l’última novel·la
de Xavier Bosch, 'Homes d’honor' (Proa, 2012), pot servir per a abocar a
les històries fictícies les frustracions de les reals, o per a
veure-les-hi reflectides i sulfurar-se encara més. L’autor se submergeix
al món de la política barcelonina i la seua relació amb els mitjans
d’informació en una història redona però només correcta, en no assumir
cap risc narratiu.
Buscar en la biografia dels autors les respostes a
les preguntes que ens provoquen les seues pàgines és una temeritat
castigada severament a les immaculades aules de les facultats del gremi,
on es blasma el biografisme com si fóra un dels set pecats capitals. En
aquest cas, però, la vida de l’autor d’Homes d’honor és una pista insubstituïble. Bosch coneix de prop el món del periodisme, ha estat director de l’Avui o creador de formats com APM?,
entre d’altres aventures als mitjans. I això, senzillament, fa que la
novel·la que llegim, que passeja entre els clarobscurs de la professió i
la seua relació amb la política, guanye inevitablement en versemblança.
I gràcies precisament a aquesta, ens empassem molt
de gust la creïble i potent història de Dani Santana, periodista de
prestigi que es troba de sobte investigant alhora el misteriós incendi
del Teatre del Liceu i el turbulent passant del pare de l’alcalde,
esdevingut heroi nacional segons la història oficial. Tot mentre el
rodegen els tentacles de la màfia siciliana, que ronden al voltant d’una
escriptora perseguida que ben podria ser la versió femenina de Roberto Saviano.
A Homes d’honor, Bosch aposta per no fer
cap experiment narratiu, el que últimament sol ser un dels components
de l’actual recepta de l’èxit literari, amb excepcions heroiques. Els
altres? Una mica de postguerra al voltant, en aquest cas, de la detenció
de Lluís Companys, una intriga ben muntada i cert component de
crítica política, amb la pressió del poder als mitjans i l’escriptora
perseguida per la màfia, que actua com a revulsiu. De fet, des de Se
sabrà tot, Bosch és un autor d’èxit, i deixa clar que sap quina és clau
per a triomfar editorialment: evitar riscos. S’abona, per tant, a la veu
omnipotent que ens ho conta tot fil per randa, el que no és cap pecat,
Déu ens guarde, però que comporta l’allunyament inevitable del lector,
que ja no es veu legitimat per a completar la història i la ment dels
personatges. Què hi farem.
Tot allò de la omnipotència, que serviria de
perfecta matèria primera per a debats de teoria literària, no afecta,
però a la fluïdesa. Homes d’honor es llegeix sense entrebancs de cap
tipus, amb el gust de les històries interessants que, en aquest cas,
recorren bona part de l’actualitat i les seues corrupteles transversals,
des de la inconfusible òptica de la ciutat de Gaudí. I és que, tot
plegat, parlem d’un producte urbanament barceloní, que naix es nodreix
de la capital catalana, com el seu autor, una mena de Ferran Torrent de l’Eixample, amb molta menys dosi de mala llet, però.
Article publicat a L'Informatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada