 |
| LA NOVEL·LA NEGRA ÉS UN GÈNERE QUE TORRENT DOMINA A LA PERFECCIÓ. FOTO: ARXIU BROMERA. |
Espies, venjances, foscor política i veritats a mitges. Sabíem que
Ferran Torrent dominava el gènere – el seu ecosistema literari, al
capdavall –, però aquesta vegada ens aporta una arriscada novetat de
fora. Espies de les potències europees enmig d’una postguerra en què
jueus desorientats busquen o descarten un futur que no saben si
existeix. És 'Ombres en la nit', l’última novel·la de l’escriptor de
Sedaví.
Hi ha obres que s’escriuen des del sentit comú. A la “Retòrica” d’Aristòtil,
per exemple, es planteja el principi de versemblança com a pilar de
l’èxit d’una obra literària. És a dir, que, a grans trets, una obra ha
de ser creïble si vol corprendre el lector – l’espectador, o
l’escoltador, depenent de l’època. Aquesta idea aparentment senzilla,
que fa uns anys vaig rebre distret dins una classe de teoria de la
literatura, s’ha posat a prova constantment durant la història de la
literatura europea. Una novel·la ha de ser creïble si vol captar
l’atenció, els sentiments, el cor del lector. Abusar en els
plantejaments pot condemnar una història al fracàs. Això no s’ho creu
ningú, que diria un lector ofès, mentre deixa una obra sobre la taula,
sense acabar, amarada de frustració. És la versemblança com a clau
d’èxit. La versemblança, compte, i no el pur realisme, perquè ja sabem
que després de tot, malgrat que amigues i amants i companyes, una cosa
és la literatura i altra la vida.
Ho comente perquè, amb Ombres en la nit, Ferran Torrent
ha tibat la corda de la versemblança, i se n’ha sortit gràcies a la
confiança en el seu mètode. Infalible literàriament. En principi, i ja
ho va comentar Francesc Calafat a les pàgines del Quadern fa unes
setmanes, plantejar una història en què un gitano, valencià i
comunista, s’integra en un grup jueu d’acció directa en els anys
posteriors a la fi de la Segona Guerra Mundial és arriscat. Primer
perquè a la memòria col·lectiva, allò de la postguerra europea se situa
lluny de terres valencianes, Pirineus enllà, on no hi havia ja Caudillos elegidos por la grácia de Dios.
I per això, aquells jueus desorientats, arrancats de soca-rel de tot i
tothom, llançats al mig del camí de la vida, queden lluny del país,
almenys per al nostre imaginari, malgrat les conegudes estades de
criminals nazis a terres valencianes.
Torrent s’hi arrisca i crea Santiago Cortés, un personatge en terra de
ningú, sense bàndol ni bandera, que defèn i sofreix la lluita directa
del Nakam, un grup de jueus que aposta per la venjança com a únic
antídot de l’holocaust, mentre als despatxos de l’ONU es decideix el
futur d’un poble massacrat. Ara bé, no és, com podríem pensar, una altra
novel·la més sobre el drama del genocidi, hiperexplotat per la
literatura, i justament perquè se submergeix en un ambient no tan tocat
com és el de les organitzacions armades jueves de postguerra. Cèl·lules
que a la novel·la del de Sedaví aniran a parar a la deprimida capital
del Túria en busca d’un metge nazi, Heinrich Henkel, objectiu de la
meitat dels serveis secrets europeus de l’època, ja disposats a començar
la guerra freda. Ja tenim el thriller a punt, on llegirem la tràgica i
hipòcrita política anticomunista d’occident, la corrupció inherent a la
política fosca, el debat de qui ha estat víctima de tots, l’idealisme
com a única promesa, la trista postguerra provinciana.
Se’n surt, ja ho hem dit, i no era una tasca fàcil. Ho fa amb personalitat, apostant per la seua experiència a les bambolines de la política, amb la concisió que demana el gènere, una prosa ràpida i amb gust per l’esdeveniment, que no s’entreté en la documentació ni en la metàfora, que va directa al moll de l’ós de la història. I, com sempre, amb un model de llengua que ha ajudat a consolidar, sense embuts, sense artificis, productiu i eficient. Torrent torna a ser infalible, aquesta vegada amb Ombres en la nit, una novel·la negra d’uns anys negres, un mural de la derrota moral, sense pal·liatius.
Se’n surt, ja ho hem dit, i no era una tasca fàcil. Ho fa amb personalitat, apostant per la seua experiència a les bambolines de la política, amb la concisió que demana el gènere, una prosa ràpida i amb gust per l’esdeveniment, que no s’entreté en la documentació ni en la metàfora, que va directa al moll de l’ós de la història. I, com sempre, amb un model de llengua que ha ajudat a consolidar, sense embuts, sense artificis, productiu i eficient. Torrent torna a ser infalible, aquesta vegada amb Ombres en la nit, una novel·la negra d’uns anys negres, un mural de la derrota moral, sense pal·liatius.
Article publicat a l'Informatiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada