divendres, 29 de juliol del 2011
dissabte, 16 de juliol del 2011
ARRIBA EL ROCKSERRAT 2011
El proper dia 19 d'agost, a la Plaça de la Constitució, celebrarem el II Rockserrat organitzat per Brot de Cultura. Començarem sobre les 23'15-23'30 i els grups que hi actuaran seran:
més informació a:
-http://brotdecultura.blogs
-brotdecultura@hotmail.com
ARRAP és la unió d'Olmos i Fabre (aka Antzoki), dos MC's sense pors ni complexos que venen disposats a disparar rimes a un panorama de sangoneres, mediocres i aprofitats. Amb aquesta Promo 2011 es presenta un projecte ple de Rap en majúscules, de socarrel, aborigen, combatiu i sincer. Loren-D (13 Pasos) s’ha encarregat de la mescla, gravació i escratxos, al seu estudi a Benetússer i sense ell res haguera sigut possible. Açò només és el primer tro, prompte vindrà la tempesta. DESCARREGA! http://www.megaupload.com/
myspace: http://www.myspace.com/arr
DONANT PEL SAK és una colla d'amics majoritàriament d'Oliva (La Safor, València). Els inicis es troben al voltant de setembre-octubre de 2006.
L'estiu de 2008 es grava el primer treball SEMPRE DIFERENT.
myspace: http://www.myspace.com/don
- ARRAP (Hip-Hop i Rap des de València)
- Donant pel sak (Rock i Ska des d'Oliva)
- Després hi haurà discomòbil amb DJ Ferran.
més informació a:
-http://brotdecultura.blogs
-brotdecultura@hotmail.com
ARRAP és la unió d'Olmos i Fabre (aka Antzoki), dos MC's sense pors ni complexos que venen disposats a disparar rimes a un panorama de sangoneres, mediocres i aprofitats. Amb aquesta Promo 2011 es presenta un projecte ple de Rap en majúscules, de socarrel, aborigen, combatiu i sincer. Loren-D (13 Pasos) s’ha encarregat de la mescla, gravació i escratxos, al seu estudi a Benetússer i sense ell res haguera sigut possible. Açò només és el primer tro, prompte vindrà la tempesta. DESCARREGA! http://www.megaupload.com/
myspace: http://www.myspace.com/arr
DONANT PEL SAK és una colla d'amics majoritàriament d'Oliva (La Safor, València). Els inicis es troben al voltant de setembre-octubre de 2006.
L'estiu de 2008 es grava el primer treball SEMPRE DIFERENT.
myspace: http://www.myspace.com/don
dimecres, 6 de juliol del 2011
ELS ULTRES I LOLA JOHNSON
Ferran Suay
Arribava a la FNAC, per assistir a la presentació del llibre 'Noves glòries a Espanya', del sociòleg Vicent Flor. Des de l'exterior de la sala d'actes se sentia una cridòria insistent que repetia una sola paraula: fora!. No la pronunciaven, però —com ho hauria fet qualsevol valencianoparlant— amb una 'o' oberta, sinó tal com ho faria una persona que sempre parla en espanyol. I així, el seu 'fora' que volia ser una expressió de rebuig es transformava en 'fóra', és a dir, una de les formes del subjuntiu del verb ésser.
L'enigma em fou immediatament aclarit. Per arribar a l'estrada, on l'autor, la diputada Mònica Oltra i l'editor Vicent Olmos havien accedit per tal de practicar l'esport de risc conegut com a 'presentar un llibre', calia obrir-se pas entre les files d'una colla d'energúmens proveïts de les inevitables banderes espanyoles, que oferien una clara explicació visual a la seua incompetència lingüística i a l'estrangeritzada fonètica que ostentaven. Es tractava del Grup d'Acció Castellanista, amb presència inclosa d'alguns dels dirigents ultrafeixistes més coneguts de la ciutat.
Feia només una estona que m'havien explicat que la consellera Lola Johnson havia declarat a un diari que el festival de teatre 'Sagunt a escena' no programa cap obra en valencià “per no excloure ningú”. Immediatament vaig comprendre que la Sra. Johnson, quan deia 'ningú', devia referir-se a ningú dels que havien acudit a rebentar la presentació del llibre, que —incapaços de llegir i refractaris a entendre res en valencià— sempre estan contents quan les coses es fan en espanyol. Mai no rebentaran cap presentació de llibres en espanyol. Mai no protestaran perquè els cartells, els topònims, els discursos o l'educació tinguen lloc exclusivament en la llengua dels castellans.
Només quan els valencians gosem ser valencians i comportar-nos com a tals, ells fan acte de presència. I ho fan de l'única manera en què saben expressar-se: amb violència. Així queda tot aclarit. Quan parlen de no excloure ningú, estan pensant en no excloure els monolingües castellans, que es veu que són l'únic sector de la població que els interessa.
No els interessen, en canvi, els milers de persones que —amb total independència de quina siga la seua llengua primera o la que utilitzen en família— estan perfectament capacitades per a entendre el valencià, i poden gaudir plenament del teatre en la nostra llengua, de la mateixa manera que poden comunicar-se amb mi sense que, ni ells ni jo, no haguem de canviar de llengua.
Les declaracions de la nova consellera resten aclarides si substituïm la coneguda expressió 'drets humans' per 'drets dels castellans', que són els únics drets que els interessen. I no és estrany que l'hagen triada a ella per a llançar aquest nou atac contra la normalitat del valencià. La utilització de sipais per part de les forces de colonització està ben documentada al llarg de la història. L'atac té més força, més credibilitat si el llança una persona valencianoparlant que no un dels molts discapacitats lingüístics que passegen la seua llengua complaent (la de carn, no la de paraules) pels corredors i despatxos de l'administració pública valenciana.
Les afirmacions de la consellera Johnson i els atacs violents dels energúmens que ahir volien rebentar la presentació del llibre del professor Vicent Flor, formen part d'una mateixa intenció: deslegitimar en tots els àmbits possibles l'ús normal de la llengua dels valencians, de manera que l'única llengua normal, la que no exclou ningú, la que no té connotacions ideològiques, siga la dels castellans.
Potser en totes les societats hi ha individus profundament avergonyits del seu propi llegat cultural, que voldrien ser algú altre a qui consideren més fort, més digne o més modern. La particularitat de la societat valenciana és que molts d'eixos individus, en lloc d'arrastrar-se per les tavernes a la recerca d'un coma etílic que els allibere de la càrrega insuportable de ser com són, viatgen en cotxe oficial i posseeixen despatxos ben luxosos a les dependències del govern. No hi ha dubte que això millora molt els seus comptes corrents; la seua categoria moral, no.
Article publicat a El Punt
diumenge, 3 de juliol del 2011
EL GENOCIDI CULTURAL DEL PPCV
El Partit Popular valencià ha accentuat la persecució i les ànsies d'aniquilació contra la cultura i la llengua dels valencians i valencianes. L'ensenyament públic, el món associatiu, les polítiques culturals, les televisions en valencià (InfoTV, TV3, Canal 9...), els artistes que fan servir la llengua d'Ausiàs March (músics, actors i actrius, escriptors...) són algunes de les víctimes del genocidi cultural practicat pel Govern valencià.
L'última víctima és Ca Revolta, associació que ofereix un espai sociocultural al barri de Velluters de València. Després de l'apagada de TV3 a terres valencianes i simultàniament a la persecució política, econòmica i legal a Acció Cultural del País Valencià, l'Ajuntament de València intenta tancar Ca Revolta. No ho aconseguiran! L'Associació Brot de Cultura, que també ha estat víctima a nivell local, vol mostrar tot el seu suport i solidaritat #ambcarevolta.
El següent article, publicat a Vilaweb, explica molt bé l'estratègia del PP valencià, que passa per reduir al no res i fulminar la cultura i llengua pròpies del País Valencià, tant políticament com legalment.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)