SENTÈNCIA DE LA SETMANA

"Tens un cos: aprofita’l!" (Joan Fuster)

dimarts, 13 de setembre del 2011

IV CAMPIONAT DE TRUC

L’Associació Brot de Cultura informa que el proper divendres 23 de setembre a les 22:30 h. tindrà lloc el quart Campionat de Truc a la Plaça de la Constitució. Podeu apuntar-vos fins dimecres 23 a la Biblioteca, l'Ajuntament i al pub Giallo. El preu d’inscripció és de 10 € per parella i s’haurà d’abonar anticipadament, bé al compte bancari 2077 0211 78 1100920055 (Bancaixa) o bé a la seu (en aquest cas, poseu-vos en contacte a través del correu brotdecultura@hotmail.com). Serà imprescindible presentar el rebut per participar-hi. Hi haurà mistela de Montserrat per a tots els participants i premi per als campions i finalistes.
El sorteig per a decidir les primeres partides es realitzarà abans de començar el IV Campionat de Truc. En el cas que s’allarguen molt les partides eliminatòries, l’organització es reserva el dret d’ajornar la final (o les partides finals) a la vesprada del dissabte 24. 

REGLES PER A JUGAR AL TRUC:



dissabte, 10 de setembre del 2011

Intentaren matar Sanchis Guarner


Toni Cucarella. Publicat el 9-9-2011 al seu bloc 'Toni Cucarella en roba de batalla'.

Avui fa cent anys del naixement del professor Manuel Sanchis Guarner. Sense ell no hagueren estat possibles la dignificació i la recuperació del català al País Valencià. No se li han fet gaires homenatges públics: la Universitat de València i poca cosa més. Si el País Valencià fóra un país “normal” –podríem dir-ne “democràtic” o “discretament democràtic”– ben bé tots els pobles i ciutats del País Valencià –i d’arreu dels Països Catalans– tindrien un carrer, un monument, un col·legi amb el seu nom. Tanmateix, podem comptar-los amb les mans. No debades som al País Valencià, o més aïnes eixa “región”, la que exalcen alguns, agemolits i servils, «que supo luchar… para ofrendar nuevas glorias a Espanya». Aqueixa Espanya impune. Avui, que fa 100 anys del naixement de Sanchis Guarner, alguns voldríem saber –per higiene democràtica– qui va voler matar-lo enviant-li un paquet bomba. En nom de quina idea o nació, això prou que ho sabem. També sabem el perquè: per afirmar i difondre la unitat de la llengua catalana al País Valencià. El que voldríem saber és qui va intentar matar un home bo. I qui va intentar matar també Joan Fuster i Vicent Ventura… Així doncs, en sabem els motius. Ens cal saber la ment que ho va ordir, la veu que ho va ordenar, la mà que va fer i enviar les bombes. Tot això ho hauria d’haver aclarit Espanya, els seus polítics, els seus polícies, la seua “justícia”. No ho han fet. Ni ho faran. Podem sospitar-ne els motius.

dimecres, 7 de setembre del 2011

QÜESTIONS MERAMENT LINGÜÍSTIQUES

Catalina Palau, diputada del PP, ha afirmat que les Illes Balears no es poden permetre el luxe de “privar els ciutadans de bons especialistes per qüestions merament lingüístiques”. Ho ha fet per tal de justificar el fet que el coneixement de la llengua pròpia passarà —amb el nou govern del PP— de ser un requisit, a ser només un mèrit per a poder treballar en el sistema públic de salut de les illes.

Em sembla una idea excel·lent. Com que el treball dels professionals sanitaris és precisament això, sanitari, allò que cal exigir-los és capacitació professional. Que tinguen un bon expedient acadèmic, o que sàpiguen fer anar bé el bisturí, el termòmetre o la llitera, segons el cas.

És per això que vull proposar que la mesura s'aplique també en la resta de les comunitats autònomes de la gloriosa Espanya: el coneixement de la llengua pròpia haurà de ser considerat únicament com un mèrit, a l'hora de contractar professionals. Amb això, la població se podrà beneficiar de l'excel·lència professional de molts bons professionals de la medicina o la infermeria procedents de la Xina, Corea del Sud o Irlanda, per citar només uns pocs exemples, que ara mateix estan injustament discriminats.

Gent magníficament preparada, que únicament tenen el petit inconvenient que no saben un borrall d'espanyol. Jo —fins ara— em pensava que això era un dèficit greu; una incompetència palmària que perjudicaria greument la capacitat d'atendre pacients. Però es veu que no. Estic convençut que el PP Balear (en la mesura en què des de Madrid els ho hagen autoritzat) haurà fet un estudi en profunditat de la qüestió, abans d'arribar a la incontrovertible conclusió que no cal que els sanitaris puguen comunicar-se eficaçment amb els pacients.

I també estic convençut que, coherents com són, i des del convenciment —tantes vegades repetit per ells mateixos— que tots els ciutadans espanyols són i han de ser iguals, aplicaran la mesura de manera igualitària a totes les administracions públiques, i ben aviat els esforçats ciutadans de Conca o de Granada tindran el plaer de ser atesos per sanitaris que no els entenen. Això sí, segur que són uns professionals excel·lents. No és qüestió de deixar-los fora, només perquè no saben parlar castellà, no?

Si necessiten ajuda, ens poden preguntar als valencians: fa anys i panys que tenim metges (i policies, i jutges, i polítics) que no estan capacitats per a entendre'ns. Si nosaltres hem sobreviscut, ells també podran fer-ho.

Ferran Suay, De l'horta estant

dilluns, 5 de setembre del 2011

LA COMUNITAT EDUCATIVA JA ES TÉ EN COMPTE

Escola Valenciana ha estat rebuda pel nou conseller d'Educació, José Císcar, després de 16 anys d'arraconament i marginació institucionals. D'aquesta reunió, s'ha arribat a l'acord de revisar punt per punt el polèmic decret i de consensuar el nou model educatiu valencià amb tota la comunitat educativa. Així mateix, el conseller Císcar ha reconegut que els programes d'immersió són els "òptims". En aquest sentit, cal recordar que les línies en valencià són les que millor resultat donen en coneixement de llengües.

El responsable de la Conselleria d'Educació també s'ha mostrat sensible a revisar una vintena de casos de centres que havien sol·licitat el Programa d'Immersió Lingüística/Programa d'Ensenyament en Valencià i que, malgrat reunir les condicions, se'ls hi havia denegat.


Des de Brot de Cultura valorem positivament el canvi de tarannà en el nou conseller d'Educació, respecte de l'anterior, Font de Mora, que havia sotmès la comunitat educativa al silenci. No obstant això, considerem que l'acord de revisar el decret que eliminava les línies en valencià no és suficient, sinó que cal avançar conjuntament en la normalització plena de la nostra llengua i abandonar al més aviat possible l'actual situació de regressió i abandó de la llengua dels valencians.