Catalina Palau, diputada del PP, ha afirmat que les Illes Balears no
es poden permetre el luxe de “privar els ciutadans de bons especialistes
per qüestions merament lingüístiques”. Ho ha fet per tal de justificar
el fet que el coneixement de la llengua pròpia passarà —amb el nou
govern del PP— de ser un requisit, a ser només un mèrit per a poder
treballar en el sistema públic de salut de les illes.
Em sembla
una idea excel·lent. Com que el treball dels professionals sanitaris és
precisament això, sanitari, allò que cal exigir-los és capacitació
professional. Que tinguen un bon expedient acadèmic, o que sàpiguen fer
anar bé el bisturí, el termòmetre o la llitera, segons el cas.
És
per això que vull proposar que la mesura s'aplique també en la resta de
les comunitats autònomes de la gloriosa Espanya: el coneixement de la
llengua pròpia haurà de ser considerat únicament com un mèrit, a l'hora
de contractar professionals. Amb això, la població se podrà beneficiar
de l'excel·lència professional de molts bons professionals de la
medicina o la infermeria procedents de la Xina, Corea del Sud o Irlanda,
per citar només uns pocs exemples, que ara mateix estan injustament
discriminats.
Gent magníficament preparada, que únicament tenen el
petit inconvenient que no saben un borrall d'espanyol. Jo —fins ara— em
pensava que això era un dèficit greu; una incompetència palmària que
perjudicaria greument la capacitat d'atendre pacients. Però es veu que
no. Estic convençut que el PP Balear (en la mesura en què des de Madrid
els ho hagen autoritzat) haurà fet un estudi en profunditat de la
qüestió, abans d'arribar a la incontrovertible conclusió que no cal que
els sanitaris puguen comunicar-se eficaçment amb els pacients.
I
també estic convençut que, coherents com són, i des del convenciment
—tantes vegades repetit per ells mateixos— que tots els ciutadans
espanyols són i han de ser iguals, aplicaran la mesura de manera
igualitària a totes les administracions públiques, i ben aviat els
esforçats ciutadans de Conca o de Granada tindran el plaer de ser atesos
per sanitaris que no els entenen. Això sí, segur que són uns
professionals excel·lents. No és qüestió de deixar-los fora, només
perquè no saben parlar castellà, no?
Si necessiten ajuda, ens
poden preguntar als valencians: fa anys i panys que tenim metges (i
policies, i jutges, i polítics) que no estan capacitats per a
entendre'ns. Si nosaltres hem sobreviscut, ells també podran fer-ho.
