PELS SEUS FETS ELS CONEIXEREU

L'alcaldessa de Montserrat ridiculitza la concentració de l'AMPA per exigir una nova escola al nostre poble. S'expressa així al seu Facebook: 

"Hoy ha tenido lugar frente a la Consellería de Educación, la concentración del AMPA de Montserrat para reclamar la construcción del nuevo colegio. Yo, como madre de alumnos he asistido pero he de decir que ha sido un total fracaso. En total seríamos 50-60 personas niños incluidos, o sea un poco de gente en la acera. El AMPA no ha tenido ningún poder de convocatoria y habiendo tenido mucho tiempo para hacerla han elegido una fecha de época electoral. A esto se le llama salir el tiro por la culata"

Quina vergonya! D'això se'n diu menyspreu, hipocresia i antidemocràcia... L'AMPA de Montserrat, que lluita de manera altruista i desinteressada per millorar les condicions dels xiquets i xiquetes que ací estudien, és bandejada per uns representats que en la teoria democràtica més elemental defensen el benestar dels seus ciutadans. Això sí: ha de ser un benestar sota mínims i quan els governants vulguen.

Des de la nostra associació continuarem donant suport a totes les iniciatives que isquen de l'AMPA de l'Escola Evaristo Calatayud, ja que creiem en una escola pública, en valencià i de qualitat!

MONTSERRAT RECLAMARÀ L'ESCOLA NOVA DAVANT LA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ EL PROPER 27 D'ABRIL

L'Associació Brot de Cultura ha rebut uan carta de l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA) del Col·legi Evaristo Calatayud en què exposaven la preocupació per la tardança i l'estancament en a construcció de la nova escola. Cal recordar que l'escola provisional, de barracons, porta ja tres anys i que el solar per a la nova escola encara compta amb algunes dificultats per començar a edificar l'escola nova. 

Per aquesta raó, han decidit concentrar-se el proper dimecres 27 d'abril davant la Conselleria d'Educació i reclamar una escola digna. Així mateix, fan una crida a tot el poble a sumar-se a la reivindicació. Que Montserrat tinga una escola digna i en condicions, expliquen, és una demanda que ens afecta a tots i totes. Per tant, l'AMPA llogarà autobussos per facilitar el desplaçament a tota aquella gent que vulga afegir-se a la demanda. Els interessats poseu-vos en contacte amb els responsables de l'AMPA per reservar la plaça.

D'altra banda, estan portant a terme una recollida de signatures que pretenen entregar a la Conselleria d'Educació el proper dimecres. Podeu passar-vos pels establiments locals (com ara el Musical, el Forn de Lluís, la Farmàcia...) i signar PER UNA ESCOLA DIGNA.

L'Associació Brot de Cultura se suma a la demanda i diu PROU ALS BARRACONS, PER UNA EDUCACIÓ DE QUALITAT: ESCOLA NOVA JA!

100.000 PERSONES RECLAMEN, ENCARA, LA DEMOCRÀCIA

La manifestació convocada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) a València va reunir el passat dissabte 16 d'abril 100.000 persones, i ha estat la mobilització més multitudinària dels últims 25 d’Abril. Els valencians i valencians han respost així a la censura del Govern de Francisco Camps de TV3 i l’intent d’ofegament econòmic d’ACPV. La part negativa de la mobilització han estat els intents de les institucions governades pel PP de dificultar l’acte final, amb l’actuació de Lluís Llach: primer, l’organització havia demanat la plaça de bous per a l’actuació, però la Diputació va contestar negativament al·legant “problemes tècnics” i “la reforma de la plaça”; i després l’Ajuntament no ha permés la instal·lació d’un entarimat per a l’actuació, així que Llach s’ha vist obligat a actuar des d’un camió. Tot i això, la manifestació ha estat un èxit i ha millorat totes les expectatives, fins al punt que ha tingut dificultat per a iniciar el seu recorregut durant els primers 100 metres.

TV3 ha sigut la gota que ha fet vessar el got. El Govern de Francisco Camps no pot entrar a casa nostra i dir-nos què hem de veure. Els manifestants que hi van assistir reivindicaven, encara, la democràcia. Eixes foren les paraules d'Eliseu Climent. Per damunt de TV3, la corrupció, la persecussió a ACPV, la llengua, etc hi havia la demanda d'una democràcia real i plena. 

No és normal que la Diputació de València negue la plaça de bous per a l'actuació de Lluís Llach, ni que l'Ajuntament de València negue la col·locació d'un entarimat a les torres de Serrans, o on siga. No és normal. És revelador de l'escassa democràcia i llibertat d'expressió que es pateix al País Valencià.

Perquè el PP no distingeix entre les institucions públiques i el partit; i és ací on es constata la manca de cultura democràtica. Perquè despres de dècades de democràcia, el PP valencià encara no compren què és la democràcia.

90.000 PERSONES I "EL VALOR DEL VALENCIÀ"

Aquest darrer cap de setmana 90.000 persones han assistit a una nova jornada de les Trobades d'Escoles en Valencià d'enguany, de les 7 que hi ha previstes. Pares, mares, xiquets i xiquetes, docents i altres assitents han omplert les localitats de Moixent (la Costera), l'Eliana (Camp de Túria), Burjassot (l'Horta Nord), Llombai (la Ribera), Senija (la Marina Alta), Novelda (les Valls del Vinalopó) i Santa Pola (el Baix Vinalopó i el Baix Segura) en un ambient festiu i de reivindicació de l'ensenyament en valencià i l'ús social de la llengua. Enguany les Trobades 2011 estan dedicades Enric Valor, en commemoració del centenari del seu naixement, i porten de lema "El valor del valencià". Molts dels tallers i activitats que s'hi fan estan dedicades a l'obra i la figura de l'escriptor de Castella, motiu pel qual la personalitat del rondallista ha planat durant tota la jornada a les set poblacions d'aquesta jornada de les Trobades.

A més de l'esperit de Valor i l'estima per la llengua que va transmetre, les Trobades han estat un clam a favor de l'ensenyament en valencià i de la promoció social de la llengua per tindre un futur en valencià. La frase "Sí al valencià" s'ha repetit en els diversos discursos que han tingut lloc durant la jornada. Els representants de les diferents coordinadores comarcals d'Escola Valenciana han emplaçat les institucions a potenciar els programes d'ensenyament en valencià i d'immersió lingüística com a garantia de plurilingüisme i d'oportunitats de futur, donat que són els programes que millors resultats donen en el coneixement de les dues llengües oficials i de llengües estrangeres. Per aquesta raó Escola convida a pares i mares a matricular els seus fills en valencià per obrir-los la porta a les llengües i a les oportunitats.

El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha estat present a la Trobada de la Marina Alta, a Senija. Vicent Moreno ha convidat als presents a "defensar amb més força que mai el model d'escola en valencià perquè és el nostre i és l'únic model que aconsegueix alumnes bilingües i facilita l'aprenentatge d'una llengua estrangera". Escola Valenciana ha intensificat els seues missatges a favor del sistema educatiu en valenicà després que el conseller d'Educació haja insinuat recentment la possibilitat de suprimir les línies en valencià. "Som conscients que a la Marina hi hauria una forta oposició de totes les forces polítiques de dur-se a terme aquesta nova ocurrència del conseller", ha afegit Moreno.

Nombrosos alcaldes i representants de tots els partits polítics de les comarques on se celebraven les set Trobades han donat suport i participat en els actes i han demostrat un cop més que el valencià, tal i com ha afirmat Vicent Moreno, "no té color polític".

Informació extreta de Racó Català

ENRIC VALOR, LA PASSIÓ PEL VALENCIÀ

Enric Valor ja afirmava el 1935 que la llengua «és l’expressió màxima de la nació mateixa», i per això des de la premsa valenciana feia una crida demanant que «treballem, doncs, per la llengua pròpia si volem enlairar la nostra pàtria»

L’ensenyament del valencià ha estat una de les principals inquietuds d’una part ben significativa de la societat valenciana, que durant segles ha vist com la llengua pròpia dels valencians era marginada, prohibida i fins i tot perseguida per part de les institucions del poder central. Aquesta preocupació, però, no es convertí en reivindicació política i social fins al primer terç del segle XX, i això gràcies a la ferma actuació de persones com Carles Salvador, Enric Soler i Godes, Nicolau Primitiu Gómez, Josep Giner, Manuel Sanchis Guarner o Enric Valor i Vives que proclamaven als quatre vents la urgència i la necessitat de l’ensenyament del valencià a l’escola, com l’únic mitjà per garantir la seua transmissió i supervivència. És en aquests moments que els sectors valencianistes se n’adonen de la rellevància política que per als valencians tenia la llengua pròpia en el procés de construcció nacional. De fet, Enric Valor ja afirmava el 1935 que la llengua «és l’expressió màxima de la nació mateixa», i per això des de la premsa valenciana feia una crida demanant que «treballem, doncs, per la llengua pròpia si volem enlairar la nostra pàtria».

 

Els primers cursos de llengua durant la II República 

Poc després de l’aprovació de les Normes de Castelló el 1932 sorgí la necessitat de difondre la nova normativa ortogràfica, però com que l’ensenyament del valencià a l’escola no fou autoritzat per part del govern republicà, malgrat les nombroses peticions com ara de l’Ajuntament de València o el Centre de Cultura Valenciana, hagué de ser des de la societat civil valenciana que s’organitzaren els primers cursos de valencià. Així fou que el 1933 Carles Salvador publicà al setmanari El Camí un «Curs d’Ortografia Valenciana per correspondència», que l’any següent es repetia a Alacant de la mà d’Enric Valor al setmanari El Tio Cuc, iniciant una obligada tradició d’utilització de la premsa escrita com a mitjà per a ensenyar la seua llengua als valencians i valencianes.

Els cursos de llengua durant el franquisme 

Com bé sabem, durant el franquisme, la situació de l’ensenyament del valencià no féu més que empitjorar. De fet, haurem d’esperar al febrer de 1949 per veure com s’iniciava el primer curs de valencià presencial en la societat Lo Rat Penat. La iniciativa sorgí de Carles Salvador i el primer professor fou Enric Valor; poc després Josep Giner, Francesc Ferrer Pastor i altres estudiosos s’incorporaren al claustre de professors de l’entitat ratpenatista. Enric Valor participà activament en aquests cursos, bé com a professor, bé com a responsable de la revisió de la Gramàtica Valenciana de Carles Salvador i, fins i tot, com a president de la Secció de Filologia de Lo Rat Penat el 1959.

A principis de la dècada de 1960 Enric Valor inicià, amb la complicitat de l’administrador del periòdic Levante, Francesc Soriano, una veritable «campanya de normalització lingüística» a través de la premsa valenciana. La iniciativa es concretà amb la publicació el maig de 1960 d’unes notes breus sobre llengua en el suplement Valencia del periòdic, amb el títol «Cuestiones lexicográficas valencianas»; poc després, des de novembre de 1962 fins gener de 1964, aparegueren, sota el títol «Lecciones de valenciano. Parlem bé», 175 fitxes gramaticals de temàtica variada que tenien la finalitat de millorar la manera de parlar i escriure el valencià; a continuació, des de gener a octubre de 1964, Valor publicà el curs «Gramàtica elemental per a valencians», amb un total de 114 fitxes; i, finalment, des d’octubre del 1964 fins setembre de 1965 aparegué la sèrie «Vocabularios», 134 fitxes lexicogràfiques. Aquesta fou, sens dubte la iniciativa més significativa d’ensenyament de la llengua en la premsa valenciana durant el franquisme, tant per la quantitat com per la qualitat dels temes tractats.

Posteriorment, els cursos de llengua publicats en el periòdic Jornada es convertiren en diverses obres gramaticals; la primera el Curso de lengua valenciana (1966), després Millorem el llenguatge (1971) i, posteriorment, el Curso medio de gramatica catalana referida especialmente al Pais Valenciano (1973). S’ha de dir que fou en aquestes obres on es formaren la major part de valencians durant la dècada dels 70 i 80 del segle XX, i que les propostes gramaticals que aportà Valor contribuïren significativament a la construcció d’un model de llengua estàndard molt útil per als valencians, que combinava la normativa fabriana amb les solucions genuïnes valencianes.

El valor de Valor

Gràcies als cursos de llengua i a les obres gramaticals d’Enric Valor s’aconseguí formar milers de valencians en els coneixements bàsics de la seua llengua i preparar el camí per encetar tímidament un procés de normalització lingüística de la societat valenciana a l’acabament del règim franquista, recuperant per al valencià els àmbits d’ús que la repressió política ens havia negat durant segles.

Amb tot el que hem vist podem comprovar que Enric Valor ha sigut un dels grans precursors de l’ensenyament del valencià, i que amb les seues iniciatives actuava amb intel·ligència i perícia, perquè davant de la prohibició de l’ensenyament del valencià en les escoles durant la II República i el període franquista calia dur endavant activitats enginyoses que permeteren la transmissió intergeneracional de la llengua tant de manera oral com escrita amb uns mínims de dignitat.

Aquesta ferma i decidida actuació en favor de l’ensenyament del valencià ens permet constatar el compromís cívic de Valor amb la seua llengua, amb la seua terra i amb la seua gent, la convicció i fortalesa dels seus ideals, la tenacitat esmerçada en la seua defensa i la constància de les seues actuacions en les situacions més adverses, que no foren escasses, aspectes aquests que bé mereixen ser recordats i homenatjats pels valencians actuals com fan aquests dies des l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Fira del Llibre de València o les Trobades d’Escoles en valencià organitzades per Escola Valenciana.

Article de Josep Daniel Climent, autor del llibre Enric Valor. Estudi i compromís per la llengua (AVL, 2011), publicat a L'Informatiu

VÍDEO DEL MANIFEST DE LA V PUJADA AL PORTELL

Hui celebrem la V Pujada al Portell, un any més; el quart en què l’organització de la jornada corre a càrrec de l’Associació Brot de Cultura. Per això, volem compartir amb tots vosaltres l’orgull que suposa, per a nosaltres, haver agafat el relleu en la realització d’aquest acte. Un acte commemoratiu d’aquella desfeta d’Almansa, en què els morts no només van ser persones sinó tota una identitat que encara hui es resisteix a desaparèixer.

Hem de ser conscients que al País Valencià encara no s’ha acabat la Batalla d’Almansa ni s’ha aprofundit en la transició cap a la democràcia. Que sí, que podem votar, però res més. I no és això el que volem. Volem una democràcia plenament participativa, on tot el poble siga escoltat i cap persona se senta discriminada, marginada, per raons ideològiques.

Els actuals dirigents del Govern valencià són els descendents polítics i ideològics de Felip V. El Borbó ens va prohibir parlar en català i Francisco Camps ha negat al poble valencià una televisió en la nostra llengua, una televisió de qualitat i vertaderament pública que no està manipulada com Canal 9. Exigim que la Ràdio Televisió Valenciana no siga un mitjà de comunicació al servei del PP, sinó al servei de la societat, de TOTA la societat valenciana.

Un exemple d’aquesta herència és la persecució que està patint Acció Cultural de País Valencià per haver creat una xarxa de repetidors que han permès durant 25 anys que al nostre territori tinguem una televisió digna en la nostra llengua. Ha de quedar clar que som molts valencians i valencianes els que volem veure TV3. Això és una realitat social i no poden tapar-la amb la censura. El tancament de TV3 és, clar i ras, una massacre cultural i identitària que ha exercit el Partit Popular des que va entrar a la Generalitat Valenciana.

El Govern valencià de Francisco Camps ha imposat una multa de 800.000 euros a Acció Cultural per les emissions de TV3 al País Valencià. Per això ha encetat una campanya de suport econòmic per tal que no s’inicie el període d’embargament de béns i immobles i, així, eliminar l’associació cultural més important de la nostra terra. Tenim a la vostra disposició bons d’ajuda per valor de 5 euros per col·laborar en el pagament de la sanció.

Per últim volem donar-vos les gràcies, una vegada més, per no oblidar el que som, per no oblidar que encara queda molt per fer; una tasca que, sens dubte, necessita tota la vostra ajuda. Ara més que mai, gràcies!

Associació Brot de Cultura

CORTS VALENCIANES: 750 ANYS

Les corts actuals, hereves de la històrica institució, ignoren l'aniversari i no han organitzat cap acte commemoratiu.

Avui fa set-cents cinquanta anys del jurament dels Furs per Jaume I a les corts valencianes, reunides per primera vegada a València. Era el 7 d'abril de 1261. Quatre dies després el rei va promulgar un privilegi del nou regne, pel qual tots els successors del monarca haurien de signar els Furs a València, a tot estirar un mes després del començament del seu regnat. Era el naixement constitucional del Regne de València, que va durar fins al decret de Nova Planta promulgat per Felip V.

Malgrat la transcendència evident d'aquells fets en l'afaiçonament històric del País Valencià, les institucions que en són hereves han ignorat l'aniversari i no han fet cap acte institucional commemoratiu.

La institució d'un estat

La institució de les corts valencianes i el jurament dels furs va ser un fet transcendental en la història valenciana perquè va estructurar el nou regne, que fins aleshores era un anàrquic territori de conquesta. El resultat d'aquests dos fets d'ara fa set-cents cinquanta anys va ser la formació d'un estat embrionari. En efecte, el rei Jaume va voler fer del territori valencià un estat nou, poblat de catalans a la costa i d'aragonesos a l'interior.

Ara, les noves corts van néixer amb una novetat: la d'incorporar, d'entrada, als braços (grups de diputats) noble i eclesiàstic el braç reial: un braç constituït per representants de les ciutats. La conseqüència va ser un model de corts més democràtic i plural que no els de les corts de l'època. Ara, la raó d'aquesta incorporació no va ser simplement ideològica, perquè els integrants d'aquest braç van pagar al rei la petita fortuna de 48.000 sous.

Informacio extreta de Vilaweb