SENTÈNCIA DE LA SETMANA

"Tens un cos: aprofita’l!" (Joan Fuster)

dilluns, 27 de desembre del 2010

Ara, contra la llei del valencià

Recorren al Suprem en no poder escolaritzar el fill en castellà al municipi de Biar

El TSJCV, d'acord amb la normativa, no considera obligatòria la línia en castellà al centre en ser un municipi valencianoparlant

Al País Valencià, segons càlculs de la Federació Escola Valenciana (FEV), 93.700 alumnes d'infantil i primària no reben l'ensenyament en català perquè la conselleria d'Educació no els dóna aquesta opció. Amb tot, el primer a queixar-se davant el Tribunal Suprem no ha estat cap d'ells sinó la mare d'un nen de 12 anys que no ha pogut escolaritzar en castellà el seu fill a Biar (Alt Vinalopó), circumstància bastant excepcional arreu del país.
De fet, només el 44,8% dels centres públics i concertats d'infantil i primària valencians ofereixen línies d'ensenyament en català. A València, per exemple, només 47 dels 95 centres públics permeten estudiar en català, i a Alacant el nombre es redueix fins a només 10 d'un total de 57. La situació, però, és diferent en localitats més petites com ara Biar, d'uns 4.000 habitants, on l'elevada demanda d'ensenyament en català fa que no hi hagi línies en castellà.
Aquest fet va dur la mare del menor, Isabel Aracil, a recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. El TSJPV, però, va resoldre en contra seu argumentant que Biar és considerat per la llei d'ús i ensenyament del valencià municipi valencianoparlant, i per això no hi és obligatòria l'existència d'una línia d'educació en castellà. L'Asociación Nacional por la Libertad Lingüística anunciava dimecres la interposició a la sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal d'un recurs de cassació contra la sentència. Aquest col·lectiu i la mare del menor demanen “que es vetlli per la coexistència de línies educatives en cadascuna de les dues llengües cooficials”, i que s'elevi una qüestió d'inconstitucionalitat de la llei d'ús i ensenyament del valencià, en considerar que impedeix que s'escolaritzi el nen en castellà.
El portaveu de la FEV, Gerard Fullana, va lamentar el recurs d'Aracil, perquè “obeeix a una actitud d'absoluta intolerància cap al valencià”, ja que “la línia en català és l'única que assegura l'aprenentatge de les dues llengües oficials”.
Sobre la possibilitat de recórrer ells també al Tribunal Suprem pel motiu contrari al d'Aracil, Fullana va explicar que de moment no apostaran per les demandes massives. “No volem judicialitzar l'escola”, va concloure.


divendres, 24 de desembre del 2010

TOT UN FUTUR PER COMENÇAR

Sergi Rodrigo en un concert a Montserrat

El propassat dimarts 21 de desembre, Sergi Rodrigo, montserrater i membre actiu de Brot de Cultura, va oferir un concert al Conservatori Superior de Música de València 'Joaquin Rodrigo'. Nosaltres ja sabem fa anys de la seua qualitat com a intèrpret -a més de com a persona. Ara però, fins i tot el diari se'n fa ressò d'aquest do que té Sergi 'Vaqueta' per a la música. Només ens queda felicitar-lo i endavant!

Ací reproduïm la crítica apareguda al Diari Levante-EMV del concert:

Futuro Próximo


Orquesta del Conservatorio
Cconcierto especial 

Int.: Sergi Rodrigo Delgado (clarinete) y Orquesta de Alumnos del Conservatorio Superior de Música de Valencia. Director: Adolfo Ramírez Ivorra. Auditorio del Conservatorio Superior de Música de Valencia, 21 de diciembre.

Ante las estupendas carreras de cantantes y músicos valencianos que en las últimas décadas hemos visto desarrollarse desde sus mismos inicios, no cabe más que felicitar a los centros educativos, por ejemplo nuestro Conservatorio Superior, por la buena tarea realizada en la base formativa. Igualmente importante se ha de considerar la insistencia en la necesidad de que esa labor siga manteniendo continuidad. 

Si esta audición de orquesta vale como botón de muestra, el futuro próximo parece de momento asegurado. Más aún que eso si podemos creer que el del clarinetista Sergi Rodrigo Delgado (Montserrat, 1990) no es un caso aislado. 

En el Primer concierto de Weber, de una dificultad técnica extrema y pareja exigencia de musicalidad, estuvo sencillamente deslumbrante. Por timbre (recio o suave a conveniencia, siempre noble), control de la respiración, precisión de la digitación, capacidad de regulación dinámica y seguridad en la entonación, este es sin duda un nombre del que muy probablemente no tardaremos en oír hablar mucho y bien. 

La orquesta no estuvo al mismo altísimo nivel en buena parte por problemas (que también los hay) de infraestructura como la falta de vocaciones contrabajistas: sólo contar con dos efectivos en esa línea complica mucho los resultados. No obstante, con ese lastre y todo, lo que más se pudo lamentar en toda la velada fue, no ya la falta de moderación en los volúmenes, sino incluso el aliento que constantemente se lanzaba desde el podio a tocar con una potencia (y a veces una velocidad) bastante superior a la marcada en las partituras. 
Esta circunstancia, menos grave en la obra concertante, provocó con frecuencia estridencias y desajustes nada deseables tanto en la obertura de Rienzi de Wagner como en la Tercera de Brahms. En esta última obra destacaron los clarinetes (con Rodrigo, por cierto, en el primer atril) en el segundo movimiento, el solista de trompa en la reprise del tercer movimiento y los timbales de trueno passim.

PEL CATALÀ A L'ESCOLA, PEL CATALÀ A TOT ARREU

dimarts, 21 de desembre del 2010

L’Ajuntament de València prohibeix a ACPV estar en Expojove

Acció Cultural denuncia la utilització política d’Expojove per part del govern municipal del PP

L’Ajuntament de València ha comunicat a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) la seua prohibició que l’entitat puga disposar d’un estand en Expojove, amb l’argumentació que la nostra entitat “realizó una labor de divulgación de actividades que nada tienen que ver con los fines propios de este certamen”. Davant aquesta comunicació, ACPV vol fer les següents consideracions:

1r.- ACPV va realitzar durant el temps en que va ser present en Expojove l’any passat tallers infantils i activitats lúdiques adreçades als xiquets i xiquetes que van visitar el nostre estand, i a tal efecte va comptar amb animadores infantils i conta-contes.


2n.- ACPV, a més, tenia al seu estand informació de les activitats que realitza l’entitat (butlletins i altre material divulgatiu), tal com és normal en totes les associacions que són a Expojove. El material és a disposició de qui vulga informar-se de què és i què fa ACPV sense més compromís, i agafar-lo és evidentment una acció voluntària.

3r.- D’altra banda, ACPV és una associació cultural que sempre ha tingut entre els seus eixos de treball el de la promoció de la cultura entre els més joves. Així, ACPV té un programa d’activitats infantils tan important com el Correllengua (amb activitats a les escoles i que enguany ha arribat a 150.000 xiquets), des de la nostra fundació organitzem colònies d’estiu, totes les nostres delegacions territorials fan tallers infantils i en l’edifici Octubre Centre de Cultura Contemporània desenvolupem un programa de visites escolars al centre històric de València i lectures dramatitzades d’autors valencians clàssics i contemporanis. També impulsem el programa “Apropa’t a la cultura” als instituts, a més d’activitats lúdiques orientades als joves com el Jovestiu o tot el treball de la nostra secció juvenil, Joves d’Acció.


4rt.- ACPV, per tant, és una associació cultural que representa desenes de milers de valencians (els nostres socis i simpatitzants que participen en la llarga llista d’activitats culturals i mobilitzacions que organitzem durant tot l’any a tot el territori valencià) que, a més, té com a un dels seus principals eixos de treball els àmbits infantil i juvenil. Prohibir la participació d’ACPV en Expojove és, per tant, censurar un sector important de la societat valenciana i una associació cultural legitimada per participar en un certamen dirigit als joves, en base a la seua història de treball en aquest àmbit. I el fet és particularment greu si tenim en compte que ACPV va fer a l’Ajuntament una proposta de diàleg per a solucionar els possibles problemes (en una reunió que el 21 de setembre va tenir lloc entre Toni Gisbert, coordinador d’ACPV, i Manuel Mas i Manuel Camarasa –assessor i cap de Negociat de la Regidoria de Festes, respectivament-, en el mateix Ajuntament), diàleg que és rebutjat ja que la prohibició ens és comunicada sense previ avís ni proposta de parlar-ne.


5é.- Per tot això, ACPV exigeix a l’Ajuntament que reconsidere aquest acte de censura i autoritze la presència de la nostra entitat en Expojove un any més.

-Extret d'acpv.cat

dimarts, 14 de desembre del 2010

El jutge denega a la Generalitat el tancament del repetidor de TV3 a la Safor

És la quarta vegada que els jutjats deneguen aquesta petició al govern de Francisco Camps

El jutjat d'instrucció del contenciós administratiu número quatre de València ha denegat a la Generalitat l'autorització per tancar el repetidor de TV3 que té Acció Cultural al Mondúver, a la comarca de la Safor. segons consta en aquesta resolució del 3 de desembre que avui s'ha notificat a l'entitat. És la quarta vegada que els jutjats deneguen aquesta petició. L'argument del jutge és que la sentència del 2008 del TSJ sobre el fons de l'afer no és ferma i, per tant, no es pot invocar per tancar el repetidor.
L’any 2007 la Generalitat va demanar autorització d’entrada al repetidor del Mondúver, i l’entrada fou denegada perquè el jutjat número dos de València va trobar desproporcionada la mesura i perquè no considerava que l'activitat denunciada perjudiqués a tercers.


Més endavant, el febrer de 2008, un altre jutge va denegar novament l’autorització perquè Acció Cultural havia recorregut la resolució de fons en què es basava el tancament; executar la mesura hauria deixat sense sentit el plet, és a dir, hi hauria una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva interessada per l’entitat. La Generalitat recorregué la segona resolució denegatòria en apel·lació, i la denegació fou ratificada el juny del 2010.


Enguany l’administració argumentava que com que ja s’havia dictat sentència condemnatòria sobre el fons de l’afer (dictada pel TSJ en desembre de 2008) ja no podien invocar-se aquests arguments en defensa de la tutela judicial efectiva. Tanmateix, la Generalitat va ometre que la sentència recaiguda en el procediment principal no era ferma i que havia estat impugnada per Acció Cultural al Tribunal Suprem espanyol. El Suprem ha admès a tràmit el recurs de cassació presentat per l'entitat.

-Notícia extreta de Vilaweb


diumenge, 5 de desembre del 2010

Acció Cultural celebrarà els seus 40 anys amb mobilitzacions per la llengua

L’entitat farà front així a les constants agressions del Govern valencià


També prepara un acte de celebració del 40è aniversari al febrer i la manifestació de la diada del 25 d’Abril, que enguany es farà el dissabte 16 d’abril a València
La celebració dels 40 anys d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) el proper any 2011 és un motiu d’alegria per a la nostra entitat. Per això, estem preparant un acte de celebració al febrer en el qual hi haurà un especial protagonisme dels socis i de la gent que ens ha acompanyat durant aquests 40 anys.

Extret d'acpv.cat