Toni Cucarella. Publicat el 9-9-2011 al seu bloc 'Toni Cucarella en roba de batalla'.
Avui fa cent anys del naixement del professor Manuel Sanchis Guarner. Sense ell no hagueren estat possibles la dignificació i la recuperació del català al País Valencià. No se li han fet gaires homenatges públics: la Universitat de València i poca cosa més. Si el País Valencià fóra un país “normal” –podríem dir-ne “democràtic” o “discretament democràtic”– ben bé tots els pobles i ciutats del País Valencià –i d’arreu dels Països Catalans– tindrien un carrer, un monument, un col·legi amb el seu nom. Tanmateix, podem comptar-los amb les mans. No debades som al País Valencià, o més aïnes eixa “región”, la que exalcen alguns, agemolits i servils, «que supo luchar… para ofrendar nuevas glorias a Espanya». Aqueixa Espanya impune. Avui, que fa 100 anys del naixement de Sanchis Guarner, alguns voldríem saber –per higiene democràtica– qui va voler matar-lo enviant-li un paquet bomba. En nom de quina idea o nació, això prou que ho sabem. També sabem el perquè: per afirmar i difondre la unitat de la llengua catalana al País Valencià. El que voldríem saber és qui va intentar matar un home bo. I qui va intentar matar també Joan Fuster i Vicent Ventura… Així doncs, en sabem els motius. Ens cal saber la ment que ho va ordir, la veu que ho va ordenar, la mà que va fer i enviar les bombes. Tot això ho hauria d’haver aclarit Espanya, els seus polítics, els seus polícies, la seua “justícia”. No ho han fet. Ni ho faran. Podem sospitar-ne els motius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada