Com tinc costum de fer, ací tinc una altra poesia que espere que agrade a tots, sempre mirant al meu poble i als seus veïns, tant si rojos com si blaus, açò és de tots i totes.
El meu país de veles hissades,
de carrers tacats, rosades i misses,
gelades cançons, ànimes cansades,
vermelles sendes, coves humides,
tarongerars caminant, engalanant,
fruites de caixeta, prunes i figues,
el meu país de cel sedant,
valentes persianes, trencades cornises.
La cresta dels xops, veletes de roure,
i al vessant dels turons, els enigmes,
luxosos barrancs, horitzons blavosos,
esglésies de res i mudes ombries,
serrons a la serra, esquelles a l'alba,
branques d'om, bressols i estries,
columnes d'acer, balcons i reixes,
menant pel soroll, viatjant per les vies,
diaris dolents, plomes i pergamins,
cales de tenques i cassoletes d´anguiles,
el meu país de cel tranquil,
valentes persianes, ulls i cornises.
Fullams caducs a la vora d'un riu,
i centenaris pins vigilen els dies,
murta al maig, raïm de segles,
arpes a l'agost, molins i mentires,
infinites vesprades lluint els dols,
llunyanes nits, adéus i visites,
perfumades matinades de setembre,
fastigoses tempestes, il·lusions extingides,
melonars, cogombres i vells camins,
fanalets d'hort, històries submergides,
en el meu país de cel valent,
verdoses persianes, pols i cornises.
Llegendaris llops, escuts i destrals,
i victòries perdudes a les llunyanies,
rossinyols aletejant, encimbellant,
cerclant les idees furtives.
El meu país de pregons i teatres,
de processons i aigües esmunyedisses,
cadells de bufanda, cadells de forcat,
de festes, mercats i botigues,
d'emotives lluites, raons i conquestes,
la senyera i el penó, masses i motxilles,
el meu país de cel blau,
pudoroses persianes, ous i cornises.
de carrers tacats, rosades i misses,
gelades cançons, ànimes cansades,
vermelles sendes, coves humides,
tarongerars caminant, engalanant,
fruites de caixeta, prunes i figues,
el meu país de cel sedant,
valentes persianes, trencades cornises.
La cresta dels xops, veletes de roure,
i al vessant dels turons, els enigmes,
luxosos barrancs, horitzons blavosos,
esglésies de res i mudes ombries,
serrons a la serra, esquelles a l'alba,
branques d'om, bressols i estries,
columnes d'acer, balcons i reixes,
menant pel soroll, viatjant per les vies,
diaris dolents, plomes i pergamins,
cales de tenques i cassoletes d´anguiles,
el meu país de cel tranquil,
valentes persianes, ulls i cornises.
Fullams caducs a la vora d'un riu,
i centenaris pins vigilen els dies,
murta al maig, raïm de segles,
arpes a l'agost, molins i mentires,
infinites vesprades lluint els dols,
llunyanes nits, adéus i visites,
perfumades matinades de setembre,
fastigoses tempestes, il·lusions extingides,
melonars, cogombres i vells camins,
fanalets d'hort, històries submergides,
en el meu país de cel valent,
verdoses persianes, pols i cornises.
Llegendaris llops, escuts i destrals,
i victòries perdudes a les llunyanies,
rossinyols aletejant, encimbellant,
cerclant les idees furtives.
El meu país de pregons i teatres,
de processons i aigües esmunyedisses,
cadells de bufanda, cadells de forcat,
de festes, mercats i botigues,
d'emotives lluites, raons i conquestes,
la senyera i el penó, masses i motxilles,
el meu país de cel blau,
pudoroses persianes, ous i cornises.
Cristià Campos i Campos
1 comentari:
hla xicons i xicones soc cristià, vos done les gracies una vegada mes i persoalment pense encetar una traca que fasa molt de sorooll fins que aquest ramat de feixistes vos respecten, salut i que la lluita continue¡¡
Publica un comentari a l'entrada