LA UNESCO DECLARA LA MUIXERANGA PATRIMONI DE LA HUMANITAT

La Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí ha estat declarada aquesta matinada passada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Tal és la decisió que ha pres el Comitè Intergovernamental de la UNESCO, reunit a Bali, que ha destacat el valor cultural de la festa i la transmissió que se n'ha fet generació rere generació. La Festa, que té l'origen en el segle XIII, se celebra cada 7 i 8 de setembre, i inclou peces teatrals, processos i balls, entre les quals hi ha la Muixeranga.

 

El conjunt de les festes de la Mare de Déu de la Salut, que és el que ha estat nomenat Patrimoni Immaterial de la Humanitat, conté altres danses antigues. Junt a la Muixeranga, la peça clau i més important, destaquen els tornejants, els batonets, la carxofa o els pastorets. Les festes de la Mare de Déu de la Salut tenen lloc a Algemesí (la Ribera) el set i el vuit de setembre de cada any.

 

Informació extreta de Vilaweb

EL LLIBRE EN VALENCIÀ DE LA SETMANA (V)

SABRÀS EL QUE VOLEN DIR LES ITAQUES, PER CARLES FENOLLOSA

'ODISSEA' S'HA TRADUÏT TRES VEGADES AL CATALÀ. FOTO: ARXIU PROA.

Traduir és impossible, però imprescindible. Joan Francesc Mira presenta la seua 'Odissea' (Proa, 2011). Amb la seua versió – ja en van tres en català –, Mira apropa el clàssic als lectors cansats de traduccions indesxifrables, gràcies a la fidelitat al pes narratiu de l'original i un control exquisit dels ressorts i les possibilitats de la nostra llengua.

UNA LLENGUA QUE CAMINA: PROJECCIÓ I DEBAT

Divendres 25, a les 19 h., projectarem el documental Una llengua que camina, a la Casa de la Cultura de Montserrat. Es tracta d'un treball que mostra l'estat de salut del valencià a partir de la quotidianitat de cinc persones de diferents àmbits socials, professionals i geogràfics.

Posteriorment, hi haurà un debat. Ens visitarà Dariana Groza, que és una nouvinguda d'origen romanès, tècnica del Voluntariat lingüísitc i protagonista del documental. Serà interessant veure com s'ha adaptat perfectament i que ens explique com podem trencar el mite segons el qual als immigrants se'ls ha de parlar castellà perquè l'entenen millor.

Sinopsi del documental:

Després de més de 25 anys, les primeres generacions de valencians que han estudiat en la nostra llengua són persones adultes que fan tots els possibles per viure en valencià a casa, al carrer i al treball. Aquesta idea és la que ha donat nom al documental. El film retrata la vida diària de cinc persones que viuen a distints punts del territori valencià i que ens permeten fer una radiografia de la llengua de nord a sud, de les ciutats i dels pobles.

Una professora de periodisme de la Universitat d'Alacant, Mar Iglesias; el cantant i lletrista d'Obrint Pas, Xavi Sarrià; un dermatòleg de l'Hospital General de Castelló, Gerard Pitarch; una romanesa valencianoparlant, Dariana Groza, i el mestre d'infantil i expresident d'Escola Valenciana Diego Gómez posen rostre a l'estat de salut del valencià.

El film és una producció de Vilaweb en coproducció amb Televisió de Catalunya, amb el suport de d'Escola Valenciana, Edicions Bromera, Edicions 96 i l'Institut Català de les Indústries Culturals.

EL LLIBRE EN VALENCIÀ DE LA SETMANA (IV)

MIRADES DE REÜLL A LA VALÈNCIA DELS QUARANTA, PER CARLES FENOLLOSA

LA NOVEL·LA NEGRA ÉS UN GÈNERE QUE TORRENT DOMINA A LA PERFECCIÓ. FOTO: ARXIU BROMERA.

Espies, venjances, foscor política i veritats a mitges. Sabíem que Ferran Torrent dominava el gènere – el seu ecosistema literari, al capdavall –, però aquesta vegada ens aporta una arriscada novetat de fora. Espies de les potències europees enmig d’una postguerra en què jueus desorientats busquen o descarten un futur que no saben si existeix. És 'Ombres en la nit', l’última novel·la de l’escriptor de Sedaví.

Proposta d'homenatge a Joan Fuster (1992-2012)

La Santíssima Trinitat, lluny de dogmes bíblics, la formen un homenot de Sueca, un homenot de Burjassot i un homenot de València. A més, el que els dóna les regles és de Castalla. Aquest 2011 s'han celebrat els centenaris de Manuel Sanchis Guarner i d'Enric Valor, homes crucials en la nostra història viva com a país. L'any que ve, però, no ens quedarem curts. L'AVL ha declarat Vicent Andrés Estellés com l'escriptor de l'any 2012. Molt bona iniciativa, considerant que encara no està suficientment reconegut com a encoratjador de la consciència nacional. Durant els últims anys, sense ajudes institucionals, gent que estima la seua llengua i la seua literatura ha recordat el poeta del poble per mitjà de diferents activitats: xarrades, recitals poètics, homenatges a la xarxa i altres etcèteres. Gràcies a aquestos esdeveniments, molta gent ha conegut qui fou Estellés -gent que encara no el coneixia, vull dir. Altres ens hem esborronat escoltant els versos pronunciats per diferents veus o gaudint d'espectacles teatrals amb la seua vida. El que pretenc explicar amb açò és que, en certa manera, l'autor del Llibre de les Meravelles està present d'una forma o altra entre nosaltres

Però, què hi ha de Joan Fuster? Què hi ha de l'home que ens posà un espill perquè ens miràrem, nosaltres, els valencians? Què hi ha del millor assagista del nostre país i -sense ànim d'exagerar- possiblement dels millors d'Europa? Què hi ha del mestre dels aforismes? Cada dia, en algun article, alguna xarrada, alguna classe, algun bloc, hi ha una referència a ell. La qual cosa demostra que no som un país tan desmemoriat. Però pocs saben que l'any vinent es compliran 50 anys (que es diu de pressa) de la seua obra mítica, Nosaltres, els valencians. O que farà 20 anys que se'n va anar de vacances. O que faria 90 anys que va nàixer a Sueca. És per això que, com que amb total seguretat, des de les institucions no hi haurà cap tipus de suport ni d'ajuda, propose una idea: a partir de l'1 de gener, per mitjà de qualsevol xarxa social o bloc, estaria bé que hi anàrem escrivint un aforisme, un fragment o un text sencer del suecà -diàriament, setmanalment o mensualment. Tot això fins el 31 de desembre de 2012. Sé que encara queden gairebé dos mesos per acabar el 2011, però només és una proposta humil perquè recordem un homenot com aquest. Ja, per demanar, seria perfecte que, amb una frase de Fuster, també hi adjuntàrem un vers d'Estellés. Què vos pareix la idea? Afegiu-n'hi més!

Des de l'Associació Brot de Cultura ens hi afegim.

Extret de: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/208626 "El nét del tio Pipo"

EL LLIBRE EN VALENCIÀ DE LA SETMANA (III)

PENSAR EL MAL, CONTAR LA VIDA; PER CARLES FENOLLOSA

'JO CONFESSO' ÉS L'ÚLTIMA NOVEL·LA DE JAUME CABRÉ. FOTO: L'INFORMATIU.

Tota història és una confessió. I Jaume Cabré n’acaba de crear una de monumental. Amb 'Jo confesso', l’escriptor barceloní ha escrit una carta de mil pàgines imprescindibles en què es descabdellen les reflexions més subtils entre les punyades de sentiment més humanament mundanes. La vida, que diria aquell, contada amb un estil complex i corprenedor que ja té nom i cognoms.

EL LLIBRE EN VALENCIÀ DE LA SETMANA (II)

L'ART O LA MORT, PER CARLES FENOLLOSA

PARÍS ÉS L'ESCENARI ON TRANSCORRE LA NOVEL·LA. FOTOS: SERGIO MORENO.

Escriure la mort. Amb 'La mà de ningú' (Proa, 2011), Vicent Usó s’endinsa a les aigües tèrboles de la novel·la negra, en un thriller urbà que es desenvolupa als amples i polits carrers de la capital francesa, com també als seus carrerons més silenciosos i llòbrecs.