La presidenta de l'AVL, Ascensió Figueres, ha
presentat la dimissió perquè formarà part de la llista del Partit Popular per
Castelló a les eleccions estatals del 20-N. La vinculació ideològica entre el
PP i la institució reguladora, segons l'Estatut, del valencià és descaradament
evident. Recordem el recorregut polític d'Ascensió Figueres sota les sigles i
la ideologia del Partit Popular: Regidora a l'Ajuntament de Nules, diputada a
la Diputació de Castelló i a les Corts Valencianes. Es tracta de la mateixa
ideologia que ara pretén fulminar les línies educatives en valencià, les que
millors resultats i coneixements en altres llengües donen!
La fins ara presidenta de l'AVL va estudiar
Filologia Hispànica a la Universitat de València. El seu fitxatge com a
encarregada de la institució normativa del valencià pretenia invisibilitzar que
el valencià també és una filologia, que de més a més gaudeix d'una gran
vitalitat al País Valencià. En efecte, són moltíssims els estudiosos
llicenciats en Filologia Catalana que podrien haver presidit aquesta
institució. Ara bé, la intenció era desmoralitzar, invisibilitzar i per
descomptat mantenir un procés de substitució lingüística antiquíssim, tot i
l'esforç conjunt de la societat valenciana organitzada en entitats i
associacions com Escola Valenciana o Acció Cultural del País Valencià.
Ha estat aquesta la vertadera política de l'AVL,
la del Partit Popular. No ha estat una Acadèmia científica i rigorosa com
l'Institut d'Estudis Catalans. Valga recordar que, a més d'abonar debats
estèrils, Alejandro Font de Mora, l'aleshores Conseller de Cultura (ara
vicepresident de les Corts) va irrompre en la reunió de l'AVL que pretenia
aprovar el dictamen que feia esment a la doble denominació de la llengua. Com
si es tractara d'un colp d'estat, Font de Mora va impedir l'aprovació de tal
dictamen. Aquest episodi tan greu per a la història de l'AVL i del País
Valencià és suficient per entendre declaracions com les que va fer Ascensió
Figueres fa uns dies (com a presidenta encara) en què afirmava que l'IEC se
sentia per damunt de l'AVL. És que, expresidenta, l'Acadèmia no treballa decididament en la direcció de la normalització lingüística!
I un exemple més de la política de l'Acadèmia és
que la seua presidenta afirme que "podem parlar del conflicte lingüístic
com a història passada”. A cas el valencià està normalitzat al País Valencià?
És la llengua dels polítics, dels metges, dels funcionaris, dels jutges...?
Continuarà sent el valencià la llengua de l'escola? Eixe és el vertader conflicte
lingüístic, Sr. Figueres. El problema no era si valencià o català, el problema
era i continua sent si valencià o castellà. I mentre ens debatíem entre la vida
i la mort per la doble denominació i per la unitat o no de la llengua, el
castellà ha anat guanyant terreny social al valencià. Això mateix és la
política de què parlem, la de l'AVL o la del PP, tant se val.
Ferran Campos i Climent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada