EL LLIBRE EN VALENCIÀ DE LA SETMANA (X)

AUSIÀS MARCH T'HA ENVIAT UNA SOL·LICITUD D'AMISTAT, PER CARLES FENOLLOSA

AUSIÀS MARCH ÉS POTSER LA FIGURA CLÀSSICA VALENCIANA MÉS IMPORTANT. FOTO: L'INFORMATIU

Ausiàs March més jove i proper que mai. Josep Piera publica ‘Ausiàs March. Una tria’, una selecció concisa i representativa de quinze poemes d’una de les plomes més determinants de la literatura occidental de tots els temps. L’adaptació contemporània acarada als versos originals del poeta, una oportunitat inigualable per a tots els lectors de gaudir sense entrebancs del poeta que canvià la lírica europea.

Malgrat tots els profetes neomoderns, que parlen insistentment de l’eclipsi de les humanitats, el cert és que corren bons temps per als clàssics. Ja siguen autors llatins, grecs, o nostrats, del segle IV a. C. o del XV d. C, no hi ha dubte que aquells immortals que no passen de moda, estan d’enhorabona. En català, senzillament, passen per una de les seues millors èpoques, almenys editorialment parlant. Entre d’altres raons perquè se succeeixen les reedicions i adaptacions a la nostra llengua actual, en un  afany de fer-los llegir que no cessa. De fet, el fenomen no passa desapercebut, ja Enric Sòria, en la seua “carta de prop” de la setmana passada, recordava la bona salut de què gaudeixen: “En català, l’edició de clàssics està vivint una bona temporada”, concloïa. I tant. L’escriptor valencià en posava alguns exemples, des de la col·lecció de butxaca de la Bernat Metge, oferta per un conegut diari català, fins l’última sonada traducció de l'Odissea, obra de J. F. Mira. I aquests no en són els únics.


I és que a casa nostra, llegir Martorell, Metge o Llull es fa cada dia més assequible, malgrat totes les dificultats. Perquè n’hi ha. La major de les quals és, sense dubte, la llengua. I és que un clàssic, de vegades, no s’entén, i no precisament perquè estiga escrit en grec antic. Tots els clàssics necessiten traducció. No parle ja dels Homer o Ovidi, sinó dels nostres, els qui escrigueren en català fa segles. Ausiàs March, per exemple, es fa difícil per al lector mitjà actual. Josep Piera era conscient del problema, i ha dit la seua amb Ausiàs March. Una tria (Barcino, 2011), un dels últims intents d’acostar el poeta de Beniarjó al lector mitjà contemporani. El llibre, amb les versions originals dels poemes acarades amb la “traducció” moderna, és un dels referents de la nova col·lecció Tast de clàssics, de l’editorial catalana, una de les grans iniciatives per a la divulgació de la nostra tradició literària a través d’ulls contemporanis.

I benvingut siga, perquè el camí no ha estat fàcil. La història de la literatura catalana des del Segle d’Or ha estat la de la manca de models literaris en la pròpia llengua, una situació dramàtica per als escriptors d’aquestes nostres valencianes latituds. Fins fa quatre dies, com aquell qui diu, llegir Ausiàs March era físicament complicat. Abans de 1959, de fet, era tota una odissea: poques edicions i amb ortografia i lèxic medievals. Algú alçà una cella. A Joan Fuster - qui sinó - se li imposà la idea de “traduir-lo” perquè estiguera a disposició dels lectors dels nous temps. El producte fou l'Antologia poètica que publicà en la frontera dels cinquanta i els seixanta. Una àmplia selecció de vint-i-set poemes amb la versió moderna acarada, amb lèxic i sintaxi actualitzats. Una antologia de divulgació en circumstàncies adverses. 


Però el temps passa, i l’actualització de Fuster, per bé que vigent, potser es queda ja una mica curta, amb una sintaxi una pèl rígida, molt a prop de l’original, i alguns xicotets detalls lèxics ja en desús. Els dies demanaven una altra versió, complementària i actual. Ací la tenim. La de Josep Piera, de sintaxi més actual i lèxic més general, trenca les últimes barreres que podien separar March dels seus lectors del segle XXI. Més xicoteta – només 15 poemes, dels quals 10 coincideixen amb la de Fuster –, és igualment personalíssima i potable, obra d’un lector apassionat. I representativa. Els poemes escollits deixen palès el món de referències del poeta March i la seua evolució vital. Trobarem des del mal d’amor i nostàlgia descarnada de Així com cell qui en lo somni es delita, de versos tan joves i virils, fins el dèbil missatge en la botella del nàufrag de l’ancià trobador, veterà de mil batalles, que confessa sense pudor: “la meua edat no veig delitable”. Una tria personal, una traducció personal: un recorregut perfecte.


Traduttore traditore, diuen, perquè traduir és reescriure. En el cas de Josep Piera, però, jo diria traduttore amatore. Cal l’estima i el coneixement al detall de l’obra del poeta per a fer una traducció com la que ens presenta Piera, en una edició, tot siga dit, encertadíssima, estèticament deliciosa, manejable i clara. Ausiàs March més a prop que mai. Aprofitem-nos-en, doncs.

Article publicat a l'Informatiu.